Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


LOS CRONISTAS CATALANS



 Moltas vegadas s'ha dit que'ls dramas de la vida real son extraordinariament superiors a las més atrevidas creacions de la fantasía.
 En efecte: la tradició'ns ha conservat lo recort de molts esclats de passió, de moltas lluytas de ideyas, de molts conflictes de conciencia, en los quals trobaren los grans poetas la inspiració pera escriurer sas obras més famosas.
 Aixís feren á Grecia sas millors tragedias Esquilo, Sófocles y Eurípides; aixís compongueren sos dramas més admirables Shakspeare á Inglaterra, Schiller á Alemania, Calderon y Tamayo á Espanya, Corneille y Racine á Fransa.
 En la infantesa dels pobles, la historia se confon ab lo mito, lo fet se barreja ab lo símbol, lo campeó de la patria's trasforma en héroe diví, lo rey victoriós en deitat inmortal, lo poble vensut en llegió de potestats malignas.
 Poch á poch van definintse després los camps; mes ab