afavorits ab semblants confidencias se mostravan molt entristits y escandalisats de la depravació dels homens, perque si sempre es perillós duptar de la paraula de un Rey hi ha pena de mort en creurer en lo crim de un tirá.
Mes quant apartat del terratrémol de la guerra y de las animadas discussions de las Corts y del Consell Reyal se trobava sol en sa cambra en aquellas horas misteriosas de la nit en las quals la conciencia del assessino veu alsarse las ombras de sas víctimas emplassantlo devant de Deu... ¡Oh! llavors la freda suhor del remordiment devía banyar lo front del Reyal Cronista, sos dits devían tremolar crispats per un terror invencible, sos ulls esferahits devían mirar en torn com si 'l Comte d' Urgell, l' Infant En Fernando y 'n Bernat de Cabrera deguessen eixir de sota terra pera precipitarlo ab sos brassos de calavera en los abims més fondos del infern...
Perque al cap de vall lo Rey En Pere era home y un home supersticiós. Al arrivar al punt culminant de la tragedia tant fredament conduhida, al contar la catástrofe que devía omplir d' esglay á tantas generacions, sa ploma 's resisteix á escríurer mentideras expressions de dol y de recansa, passa lleugera com sobre ferros ruents per demunt d' aquells fets tremendos, quedantne tant sols una relació núa, descarnada y glacial que fa pell de gallina.
Quant més asvolotats estavan sos Regnes per la revolta de la Unió que havia humiliat sa superbia imposantli tant duras condicions ; quant en las Corts de Saragossa acabava de tenir ab son germá 'l Comte d' Urgell un altercat tant terrible que aquest obrí la porta y sortí demanant ajuda al poble en tant que 'l Rey eixía ab los seus ab las espasas desenvainadas, En Pere sembla oblidar tot seguit ab magnánima indulgencia la escena de l' Aljafería y 'ls agravis de la Unió acapdillada per l' Infant. Veges
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/10
Aquesta pàgina ha estat revisada.
