mens de armes tiraren ab ballestes tres tretas, la una deies quals feri en la popa de la dita galera, e les dues en los rems. E dix un dels altres qui eren aqui: — no respongats pus. — E ab tant, lo dit mossenyer Gilabert e En Francesch de Finestres tornarensen a Nos. E apres en la nit escura vench a Nos En Pere de Muntcada almirall nostre qui menava pres un hom de la ylla; lo qual hom dix: quel rey de Mallorques era en la ylla. E Nos sobre aço haguem nostre acort; e lo dissapte apres tinguem nostre cami, e partim ab nostre estol de la Palomera. E com som defora, vench En Bertrallans ciutada de Barcelona que Nos haviem trames primer, ans que partissem del cap veill de Lobregat, per vogir tota la ylla de Mallorques e per haver lengua, e saber tots los ardits de la ylla e comtats en qual manera eren stablits. E dixnos, que eren stablits tots los ports e les cales e les plages de la ylla de Mallorques de gent de cavall e de peu, per contrastar a Nos de pendre terra; e quel rey de Mallorques era a santa Ponça ab gent darmes e de peu. E com som apres dinats, Nos haguem nostre acort altra vegada ab alguns ciutadans de Barcelona dextres de mar, e ab alguns dels dessus dits, en qual loch pendriem terra E acordam de anar ab tot nostre estol a la Porraça. E com Nos faessem la via de la Porraça, vench lo admirall nostre ab una galera, la qual haviem tramesa a sancta Ponça ab sis galeres, per descobrir la host e per regonexer altra vegada lo port de santa Ponça e la gent quey era. E les quals galeres, eren don Pedro de Arborea frare del jutge de Arborea, En Joan de Exemenez de Urrea, En Alfonso de Loria e En Phelip de Castre, e molts daltres nobles e cavallers. E faerennos senyal ab un peno. E nos tantost fem la llur via e parlam ab lo dit almirall, lo qual nos dix que a santa Ponça no havia molta gent e quey poriem be pendre terra. E encontinent Nos, oit aço, faem amatar e fer senyals a totes les galeres e a les naus e a tot laltre navili de nostre estol quens seguissen. E a hora de vespres entram en lo dit port de sancta Ponça; e aqui fem sorgir tot lo estol e ordenam la manera de pendre terra, e cascuna galera en qual loch daria la proha en terra, e quina forma si tendria. E tota aquella vesprada entenguem en aço; e tantost, axi com les lums enceniem, faem cantar ab altes veus, ab molts brandons encesos la salve regina. E fem les pregaries acostumades per los ho-
