Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gueren missatgers del rey de Castella. E haviala harmada a son cost e messio per servir a Nos en los affers. E no poch esser aconseguit, a la batalla, de pendre terra; fo molt despagat e aturas aqui ab Nos. E es cert que Nos erem en edat de xxiii anys e mig. Lo dilluns apres que fo lo xxvi dia del dit mes de maig aturam aqui mateix per reposar los cavalls del mal tret que havien passat en la mar. E replegam nostre estol e nostres companyies, e acordam sobre la manera que deviem tenir en los affers, E vers hora de mig dia vangueren a Nos frare Nicolau de Sobirats e frare Jaume Paschal del orde de Predicadors de Mallorques ab letra llur, ab la qual nos supplicaven que Nos deguessem guiar e assegurar los missatgers llurs, los quals nos volien tremetre. E Nos haut nostre acort sobre aço ab el infant En Pere solament, atorgam lo dit guiatge; tornarense aquel dia mateix a Mallorques, e Nos romanguem al dit loch de Paguera, segons que es dit. Lo dimars mati a xxvii del dit mes de mag partim de aqui e anamnosne ab nostres batalles ordenades E en la devantera anaven el infant En Pere, don Pedro de Exerica, el almirall En Ramon de Anglesola, mossenyer Arnau Derill e la companyia del infant don Ferrando nostre frare; e en laltra mossenyer Michael Perez Çabata ab c cavallers de la nostra maynada; e en la reguarda Nos e mossenyer Blasco de Alago senyaler nostre e En Joan Ximenez de Urea, mossenyer Joan de Arborea, En Phelip de Castre, Alfonso de Loria, mossenyer Joan Ferrandez de Luna, mossenyer Gonçalvo Ximenez de Arenos e mossen Artal de Fosses. E Nos anamnosen a Sancta Ponça, e aqui reposam tot aquell dia, e sempre que som devallats, mentre la nostra tenda se parava, vengueren á Nos sis prohomens per la ciutat e regne de Mallorques ab carta de la ciutat, de creença, los quals havien nom aixi: Nombert de Fonollar donzell, Guillerm Michael savi en dret, En Guillerm Ça-Costa, Jaume Roig, Arnau Ça-Quintana, Pere Mosqueroles. E parlaren ab Nos tots sols devant el infant Pere, E comença a parlar lo savi, e dix: quels prohomens de la ciutat e ylla de Mallorques se maravellaven fort de la manera de nostra venguda, car no entenien que hells haguessen fet res perque Nos los deguessem donar lo dan quels donavem. E Nos diguemlos, que aço fahiem per tal com lo rey de Ma-