llorques nos havia fets diversos greuges e molts desplaers despuix que Nos començam a regnar tro al dia de huy; e lo primer si era, que ell havia fet tot son poder, ans quel homenatje nos faes, de fer avinences contra Nos ab lo rey de França, e ab lo rey de Castella, e ab lo rey Robert; e com no poch trobar ço que ell volia ab los dits reys, tremes lo vezcomte e mossenyer Dalmau de Castellnou al rey de Marrochs per aquesta raho mateixa, e noy acaba aytantpoch res. Laltra si es, que ell ha fetes o gitades diverses talles o exactions en la ciutat de Mallorques a les nostres gents e les estranyes, axi com Genoveses e Pisans ne eren franch. Lo terç, que havia feta e batuda moneda de or e de argent e fusa en Perpinya. E sabien be ells que aço lo dit rey no podia fer, segons les convinençes que son entre Nos e ell, e nostres predecessors e los seus. E per aquesta raho Nos lo citam que fermas de dret en nostre poder, e nou feu, ans nos demana guiatge, e atorgamlo; e durant lo guiatge, non volch res fer ans a Nos demana altre guiatge de xv dies, e Nos lo li atorgam. E lendema quel derrer giatge li haguem atorgat, partis de Nos sens que no ferma de dret, e recollis en la galera hont hera vengut E quant fon recollit feuse venir un nostre scriva, e dix: que no tenia de Nos en feu cosa alguna, ans era rey e princep en son regne, axi com Nos en lo nostre. E aço sabien be ells que era contra lomenatge que ell havia fet tres vegades, ço es, hu a nostre avi, altre a nostre pare e altre a Nos; perque, Nos fahiem contra ell aquesta execucio e quens pesave, car la aviem a fer, per aquestes rahons. La primera raho perquens pesave si era, car de nostra casa procehit. La segona que era casat ab nostra sor. Laltra per ells, qui eren catalans e naturals nostres, car be e merce los haviem en cor de fer, e no dan e greuge, per que ells, axi com a lleals, servassen e guardassen lomenatge que havien fet a nostre avi quant los torna al rey de Mallorques vengues contra les convinences que tenguessen per senyor llur lo rey de Arago. E quant aço haguem dit, resposnos lo dit Guillerm Michael e dix: quels donassem spay e que sacordassen; e Nos atorgamlosho, pero ques lunyassen e que tots se acordassen en aço que volguessen fer. E mentre ells se acordaven, femnos venir nostres savis, ço es, misser Joan Ferrandez Munyoz e misser
