Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ab quína senzillesa explica cóm se tornaren á veurer:
 « ... apres poch temps vench alli lo dit infant En Jaume, fort mal apparellat de malaltia, en tant que com Nos li isquem a reebrel, com entravem en la ciutat, un hom fahía jochs per alegria, que passava e anava de part a part del carrer per un fil prim, e Nos li diguem: — Frare ¿veets aquests jochs? E ell dix : — Senyor, no veig res. E tantost com fo en la posada sua gitás en son llit e a cap de alguns jorns reté la anima a nostre senyor Déu.»
 Dit aixó ja no torna á esmentar al seu germá ni pera vessar una trista llágrima sobre sa tomba, ¡Pobre Comte d' Urgell! Quant estava sa vista tant enterbolida, ja tenía 'l cos lo veneno que li rosegava las entranyas.
 En Bernat de Cabrera fou per molts anys son conseller íntim, son valido, com diríam en castellá, y home tant expert en la guerra, que al congregarse en 1353 un parlament en Vilafranca del Panadés, per causa de l' ajuda que 'l Rey necessitava pera fer la guerra al Duch y al Comú de Génova, 'l bras popular s' oferí en tot y per tot ab la sola condició de que fos nombrat almirall de l' armada En Bernat de Cabrera.
 Al cap d' alguns anys ja no 's fía d' ell, ja 'l te per traydor y 'l mana processar, dihent ell mateix que : « rebuts testimonis y altres proves suficients y bastants, trobam quel dit mossen Bernat de Cabrera era digne de mort y de perdició de tots sos bens... » Y més endevant afegeix : « Y lendemá que fou divendres, lo dit mossén Bernat fou menat a la dita plaça, en hora de tercia, publicament y en vista de tota la ciutat, en la dita plaça, palesament fouli tallat lo cap... Y applicámnos sos bens, axí com a bens confiscats per lo dit crim. E donant lo cors a sepultura, fo a Nos trames lo cap...»
 No li bastava al Rey saber que havían decapitat á