Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/110

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nostre senyera per mossenyer Blasco Dalago senyaler nostre ab alguna companyia de cavall qui la acompanyava, e mesla en la ciutat, e puix muntala en lo castell e posala en la pus alta torre quey es, la qual es appellada del angel. E com Nos som en lo castell de la ciutat entram fer reverencia a sancta Anna en la cappella del dit castell. E aqui faem cavallers lo noble En Gonçalvo Diez, senyor Darenos e alguns altres. E apres totes les nostres gents sen anaren per llurs posades, segons quels eren assignades e compartides per la ciutat, e reposaren tot aquel dia.

 Cap. 14 E lo diumenge apres seguent primer de juny que fon festa de Cinquagesma, oym nostre offici solemnial en la Seu de la ciutat de Mallorques; e tot aquest dia entreguement de alegria; e convidam los barons e moltes persones notables e los jurats e prohomens de la ciutat. E faem crides e manament per la ciutat e metem en nostre titol lo regne de Mallorques. E manam fer segells nous en que fos intitulat e nomenat lo regne de Mallorques ab lo titol dels altres regnes. Lo qual ordenam en aquesta forma: — «En Pere, per la gracia de Deu, rey de Arago, de Valencia, de Mallorques, de Sardenya e de Corsega e comte de Barcelona.» — E daqui avant lo rey qui fo de Mallorques no fo appellat ne intitulat rey. Es ver quels de Mallorques conceberen algun despler com Nos metem Valencia en nostre titol ans de Mallorques, heu proposaren davant Nos, e Nos responguem un dia en la nostra cambra: que jatsia que antigament Mallorques fos ans de Valencia en lo titol en temps de alguns nostres predecessors, pero lo regne de Valencia es molt ennobleyt e millorat. E pus diguemlos rient: que en aquell loch segon del titol no havia auda ventura Mallorques de romanir a la corona de Arago, ans era estada donada e retuda dues vegades; e axi ara voliem assaiar si milloraria la ventura en lo tercer loch del titol. E ells aximateix riguerense e nons en parlaren pus avant. Dilluns apres Nos faem deliurar de la preso, hon eren tenguts algun temps per lo dit que fon rey de Mallorques, e amanats de Perpinya e mesos en lo castell de Bellver, hon los havia aquits com fugi de la illa de Mallorques, mossen Pere de Fonollet vezcomte Dilla, mossen Nazinar de Mocet richhom,