Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/111

mossenyer Ramon Totzo, mossen Francesch de Bellcastell, cavallers, En Pauquet de Bellcastell donzell qui apres fon fet cavaller e En Guillerm Albert e En Pere Barro burges de Perpinya. E tantost com foren delliurats de la preso venguerendevant Nos e faerennos reverencia. Lo dimars apres, terç dia de juny, Nos tremetem a requerir En Nicolau de Mari castella e les guardes del castell de Bellver per lo dit qui fo rey de Mallorques quens retessen ens delliurassen lo castell sots pena de mort. E lo dit castella demana acort, e les guardes aximateix. Finalment, aquest dia no poguem haver lo castell. E lo dit dia los damunt dits richs homens, cavallers e burgesos per Nos deliurats de preso ensemps ab En Ramon vezcomte de Canet e mossenyer Dalmau Totzo faerennos homenatge de esser nostres presoners e no de exir de nostra senyoria e terra sens nostra voluntat. E a pochs dies apres donam licencia de partir de Mallorques, e anarensen en Catalunya. Lo dimecres apres com nos fos dat a entendre que alguns barons, cavallers e homens de paratge e altres persones notables habitadors de la ciutat de Mallorques encara tenien part ab aquell qui solia esser rey de Mallorques e dehien algunes paraules perilloses de que pogueren metre remor en la ciutat, appellamlos devant Nos e faerennos homenatge e sacrament de feeltat. E apres, vers hora de mig dia, tremetem mossenyer Bernat Sort e Francesch Foix scriva nostre al castell de Bellveer per rebre lo castell den Nicolau de Mari e de les guardes; e com lo dit mossenyer Bernat Sort condemnas a mort los dits castella e guardes si contradien de liurar lo dit castell, exirensen tots, e los dits mossen Bernat Sort e lo scriva reeberen per Nos lo dit castell e stablirenlo de companyia de almugavers. E com los dessus nomenats richs homens, cavallers e burgesos, los quals lo rey qui solia esser rey de Mallorques tenia presos en Bellveer, posaren davant Nos que havien oyt quel rey qui solia esser de Mallorques, lo xxvi dia del mes de maig havia dit e preicat en la plaça de sanct Andreu de la ciutat de Mallorques, que ells lo volien liurar a carnatge ell e los infants e sa terra, e sobre aço escundissen llur fe e fermassen batalles, Nos comanam lo fet al infant En Pere senescal nostre, qui al dia seguent los assigna temps a aquests affers, tro Nos fossem en Catalunya.
 Dijous a v dies del dit mes de juny, per la raho que dessus