Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/113

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 E Nos, dins aquest temps, continuament entenguem a pendre homenatges e sacraments de feeltat de les dites gents de la ciutat e de les ylles de Mallorques e de Menorca e de Eviça; e en provehir de justicia a les gents ques clamaven ens suplicaven, los huns sobre diverses fetes, los altres en fer atorgar constitucions e diversos privilegis e gracies; y en ordenar nostres officials per la ciutat e per los lochs del regne; e en fornir los castells de alcayts e de altres coses necesaries.
 Diumenge a xv dies del dit mes de juny lo dit mossenyer Phelip Boyl fo al castell de Pollença e requeri los alcayts qui eren dos e la hu era de Lenguadoch e havia nom Guillerm de So, e laltre era aragones, que liurassen lo castell. E finalment noi volgueren liurar. E Nos haguem sobre lo dit castell nostre acort. E finalment acordam quey tremetessem ginys e companyia de cavall e de peu e quels faessem assetiar per lo batle e los homens de la vila de Pollença nos havien ja fet homenatge ens eran obedients.
 E durant aquest temps, estans en la ciutat de Mallorques, enteniem en lo bon regiment de la terra; e a les festes nos deportavem ab nostres cavallers, quels uns bornaven, los altres tiraven a taulat, los altres junyen guarnits ab escuts lonchs e capells de ferre, los altres junyen en gonella, que solament portaven escut e capell de ferre e gorgera, los altres anaven ab armes. E en aquesta manera menavem nostre solaç.

 Cap. 16 Apres, diumenge a xxii dies del mes de juny, com Nos haguessem acordat de portar la corona per la ciutat de Mallorques e anar coronat solemnement, los jurats e prohomens de la ciutat volienne fer gran festa e gran messions. Mas Nos ho haguem sabut e haguemlos fets venir davant Nos en la cambra hon dormiem e diguemlos: que haviem entes, que de la nostra festa volien ells fer grans messions e que nou voliem per negun cas, ans nos en farien pesar si ho fayen, car no erem venguts per destruhir ne per ferlos messioneiar, mas aixi com lo metge qui sana e guareix les nafres dels malalts nafrats e consumats. E ells, jatsia quels desplagues com nois donavem leer a la solemnitat que volien fer, pero entenent lo bon zel que Nos havem al profit comu de la ciutat, hagueren gran pler de aquestes paraules que Nos los diguem e besarennosen les mans.