Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

aquell home qual existencia s' havía consagrat á la gloria y engrandiment de sos regnes. Volia saborejar lo bárbaro plaher de contemplar esgroguehits per la mort aquells llavis que tants consells li havian donat... ¿Quín misteri hi havia al fons de aquesta espantosa tragedia?
 Lo cert es que aquesta passá en l' any 1364 y que en lo de 1381, no obstant tots aquells testimonis y altres proves sufficients y bastants, lo Rey En Pere retornava 'l vescomtat de Bas al net del malhaurat Cabrera, recordant los eminents serveys que aquest li havía prestat y confessant que havía sospitat de sa lleal honradesa.
 No cal dir quanta ni quina diferencia hi ha entre la crónica de 'n Pere del Punyalet y la de 'n Jaume 'l Conqueridor. Aquest era un cavaller y un cristiá en tota la extensió de la paraula, que comptava 'ls fets tals com los presenciava, sas emocions tals com las sentía, sos designis tals com los meditava, deixant al judici de la posteritat la calificació de sa conducta. Lo Rey En Pere, pel contrari, era un retórich artificiós ab pretensions de jurista y teólech que, en lloch d' escríurer sas Memorias ab lleal ingenuitat, fa la crónica de son regnat ab intenció preconcebuda, no parant compte en que per forsa han de trahirlo sas reticencias, sas habilitats y 'ls mateixos documents oficials de la Régia Cancillería que, ab lo trascurs del temps, havian de anar á parar en mans dels qui devian jutjarlo.
 Ab tot y aixó, aquesta crónica te un interés extraordinari, tant per lo que diu, com per lo que calla y 'l que deixa endevinar. Á despit de totas sas precaucions, lo rey En Pere s' hi retrata en ella d' esperit enter, si 'ns es lícita la frase. Ab un poch de coneixement del geni y las costums de la época y del carácter de aquest famós monarca, 'l lector acaba per llegir entre las ratllas la confessió