thoni Nicolau dessus dit del orde de Sanct Agosti, e presentans altra letra del dit qui fo rey de Mallorques, del tenor següent. E lo sobrescrit fo aquest: «A son molt car e reverend frare lo senyor rey de Arago.» E lo tenor de la letra es aquest; «Molt alt, excellent princep e senyor e molt char e reverend frare. No contrastant la duresa que en la vida nostra, alguns, mes per llur profit que per lo vostre, vos fan haver, vos placia encara a aquella consentir, e creure a frare Anthoni, e ço queus dira be entendre, e secret per vostre profit tener, har, reverend, vullats guardar que en nostra vista res no perdriets, e porietshi guanyar. Scrita de nostra ma lo sentdemá de Sancta Anna, Lany m.ccc.xliii. Vullats al frare donar audiencia secreta, per causa.» E dejus la letra era scrit lo seu nom en aquesta forma: «Vostre frare lo rey de Mallorques.» E Nos tiramnos ab lo dit frare apart en la nostra tenda, que noy hac altre persona, ans ne fem lunyar el infant En Pere, e tots los altres, e dixnos: que Nos fessem guiatge al dit qui fon rey de Mallorques perque pogues venir segur a la vista. E encarans dix, que el dit qui fon rey de Mallorques era apparellat de reebre un cardenal, qual que Nos nomenassem, qui jutjas lo fet de Mallorques, si pertanyia a Nos o a ell, e que Nos haguessem a seguir ço quel dit cardenal jutjaria, car fort li stava a cor lo fet de Mallorques, axi com lo cap de son nom. E del fet de Rossello e de Cerdanya, que seria a nostre juy, pero nons metria en possessio de la terra. E que Nos com haguessem jutjat sobre aço per juy o per sentencia, li haguessem a tornar la dita terra de Rossello e de Cerdanya. E Nos, sens que noy haguém altre dels infants ne daltres, mantinent responguemli: quens maravellavem molt com lo dit frare qui era tan savi home nos apportava aytal creença, e encara del dit qui fon rey de Mallorques com nos podia tremetre aytal missatgeria, e parria quens tengues per fadri. Çar Deu sabia que Nos no havem cobejança de res del seu, que per pagat nos ne teniem del regne que Deu nos habia acomanat; e Nos havem fetes a ell moltes honors, no aytals com de senyor a vassalls se deuen fer, mas com a companyo, car Nos li haviem feta tanta de honor que mes no poriem fer al rey de França; e ell no estant content de aço denegans lo feu e Nos haguem a enantar per la dita raho a pendre Mallorques. E puix nostre senyor
