Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/127

regonech ço que devia fer e comença a despatxar lo castell de Canet, e vench a la nostra tenda davant Nos e dixnos aquestes paraules: que sa persona li haviem Nos presa com fo a Mallorques, la qual Nos devia tornar, e axi que metia la sua persona en nostre poder e que li assignassem loch hon se metes. E Nos assignamli que estigues en lo bisbat de Gerona, hon se volgues. E apres messe divisio entre los de Canet e En Guillot Ces-fonts e En Francesch Dolms quel dit qui fon rey de Mallorques ab alguna companyia hi havia meses per capitans. Dissapte a dos de agost les hosts de Manresa ab algunes altres companyies que exiren de les nostres hosts combateren un castell pres de la mar e de Canet que sappella sancta Maria de la mar, e prenguerenlo axi mateix, lo qual establim e retinguem. Eximen Desparça scuder de casa nostra ab alguna companyia de almugavers que tenia, combateren lo castell Rossello, e finalment, ab alguna altre companyia que si mezcla, haclo per força darmes. E algunes altres companyies que sexien de les hosts, prengueren altre castell que ha nom castell Arnau subira, e cremarenho tot; los quals castells son assats pres de Perpinya. Diumenge a iii de agost, lo vezcomte de Canet vench a Nos e feu liurar a Nos lo castell de Canet, per nom nostre, al dit En Phelip de Castre; e lo vezcomte ab sa muller e sa companya tremetemlo en una galera nostra a Gerona, que estigues hon se volgues dins lo bisbat de Gerona, lo qual li assignam per preso, segons que dit es. Dilluns a iii de agost fem establir lo castell de Canet e metre alli les viandes que venien per mar. E acordam de qual part posariem lo setge a Perpinya. E lo dimarts apres continuam de metre les viandes en lo dit castell de Canet e fornirnos daço que haviem ops per anar a Perpinya.

 Cap. 21 Dimecres a vi de agost, ab nostres batalles ordenades en la forma dessus dita e ab les atzembles a la part dreta e la gent de peu a la part esquerra, anamnos attendar prop Perpinya, ço es entre Banyoles ques es una casa del Hospital de Sanct Joan, e Perpinya. E com som attendats algunes gents darmes a cavall e de peu de la vila exiren fora del mur e feyen picaders a les hosts nostres. E al cap vespre com se devia pondre lo sol que dava a les nostres gents a la cara, vengueren