Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ofegada per la hipocresía. Aixó prescindint de que no sempre te interés lo cronista en amagar ó adulterar la veritat dels fets y de las intencions y que llavors enriqueix sa narració ab un luxo de detalls que li dona un colorit molt agradable y proporciona una pila de datos utilíssims no sols pera estudiar los fets més importants de son turbulent regnat, sinó fins pera ferse cabal de la significació, esperit y trascendencia de no pocas institucions y costums de aquella remota centuria.
 Aixís veyem al sinistre monarca, escrivint ab una minuciositat extremada son Libre de les ordinacions de la real casa Darago ahont reglamenta las atribucions de tots los oficials de sa cort y de las ceremonias que en los actes de aquesta deuhen observarse; aixís lo veyem entretenirse en compondrer lo Tractat de la cavallería de S. Jordi de la creu vermella ó modo de armar cavallers; aixís li veyem fer devegadas unas coblas tant joyosas com pogués concebirlas lo més aixerit donzell de sos regnes.
 Mes ahont se troba 'l rey en son element es en las Proposicions ó discursos del Trono que dirigía als brassos congregats en Corts. Allí 's veu l' home familiarisat ab las lletras sagradas y profanas: erudit, sentenciós, argüint ab la sotilesa del jurista, perorant ab l' art del orador, buscant los efectes y empenyantse en convencer y conmourer á son auditori com procura ferho 'l predicador en sa trona ó l' advocat en sa tribuna. Perqué 'l rey En Pere, lo mateix parlava en la esglesia que en l' Assamblea: la oratoria era un detall de son paper de monarca y 'l Ceremoniós estava sempre en escena, y era prou fret pera no tenir distraccions.
 Llegint sa crónica y sa correspondencia 's veu que en aquesta part hi tenia En Pere una verdadera flaca. Li agradava que 'l tinguessen per erudit y eloqüent, y á dir