Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/145

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

valcam ab alguns barons e cavallers, e no molts, e faemnos devers Argilers per acullir lo dit cardenal; e amenamlo a una casa de fusta prop la nostra tenda; e aqui estiguemnos en la casa de fusta, e forenhi los infants e tots los barons e cavallers pus notables que dessus havem dit, e tots los de nostre consell. E lo cardenal feu sa proposicio davant Nos e tots los altres, de part del sanct Pare apostolich e dix moltes paraules, les quals totes funda en pau e que nos deviem inclinar a pau ab en Jaume de Mallorques. E allega la historia de Abraham, e de Sodoma, e la historia de Jacob, e de Esau e del Arap, e altres moltes histories de la biblia, e altres authoritats: e dixho tot en lati. E com hac dit molt, e finides ses paraules, Nos responguem breument: que Nos haviem dell e de la sua venguda plaer e goig, axi com a cardenal e especial amich nostre, mas axi com a legat e missatger del sanct Pare, trames per los affers que ell habia dits, quens desplaea e no sens raho. Be empero enteniem quel sanct Pare e ell, dit cardenal, havien bon enteniment e bon zel a concordia e pau; e verament Nos no hic erem ne cercavem sino pau; e valia molt mes que Nos e nostres gents haguessem algun affany e treball en aquest temps per haver pau perpetual e encara per lo carrech que Deu nos ha conmanat dels regnes e terres, hi despendriem tota la nostra vida, quant altre no poguessem fer per leixar pau als nostres e aquells qui apres Nos vendrien; e axi Nos prosseguiem nostre dret e nostre deseret del qual nons departiriem; ni En Jaume de Mallorques, qui ab gran argull nos volia tolre e despossehir de nostre dret, ja mes no sera humiliat ne havia cercada pau, ans anadia cascun jorn en sa rebellio, pero que apres parlariem com se volgues daquests affers. E aço quens dixes li fariem resposta pus bastant. E lo cardenal feu assats semblant que era pagat de nostra resposta e aire no parla despuix sobre aço. Puix eximnos de la casa de fusta hon ell era, e metemnos en la tenda, e aqui tantost diguerennos: — Senyor, veus los nostres qui combaten la torre de la Conomina, sobre Coplliure, la qual es devant pres del mur a la part hon Nos erem; ja son los nostres en lo val, els de la torre ja no han tretes, e son perduts. — E alguns dels barons e cavallers quey eren, dixeren que no faria a combatre per res, com la torre sia molt bella. E forts altres digueren que la tor-