Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/159

Conflent e de Capcir e de Cerdanya e de la vall de Ribes e de Berida; e prenguem possessio de tots los lochs qui volenteroses vengueren a nostre obediencia.
 Lo dijous apres a xxii de juliol que fon festa de sancta Magdalena hoim nostre sermo en la esglesia de sanct Joan de Perpinya, qui era plena de gent de la vila. E foren aqui tots nostres barons, cavallers e moltes altres gents. E apres lo sermo faem legir la unio dels regnes e comptats nostres, per En Ramon Sicart secretari, en la trona hon preycaven, altament, que tothom la oys. E apres que fon lesta Nos la confermam, e novellament la juram e la faem jurar als consuls de Perpinya e als barons e cavallers del Rossello qui no la havien fermada. E aço fon gran refermament de consolacio a les gents, qui eren esglayades que En Jaume de Mallorques no cobras la terra. E apres en Jaume de Mallorques, de licencia nostra, mudas a Tuhir per estar, e a Nos plague, e estigues aqui tro que li trametessem a dir que sen anas en Catalunya, e puix volchse veer ab Nos. E jatsia que a les gents fos molt greu, e pensant quens veessem ab ell, pero Nos ho volguem fer e eximli tro a mija legua luny de Perpinya. E ell vench aqui, e en un camp parla ab Nos, que no descavalcam uns ne altres; e al parlament fou solament Nos e linfant En Jaume; e don Pedro de Exerica hi fo una peça: puix anassen. E parlam de x coses. Primerament que havia gran plaer de la nostra vista; e Nos responguem que atre tal Nos haviem, e per açons vehim ab ell, jatsia que nostres gents ne haguessen gran desplaer. Apres nos dix que li volguessem hoir son dret; e Nos diguemli, que ja era stat hoit, e citat ab temps sis volgues. Apres nos dix quel dret de sos nebots, fills del infant En Ferrando son frare, fos saul e no fossen prejudicats en alguns castells quel pertanyien en Rosselló; e Nos dixem quens plahia e que nois voliem fer tort. Apres nos dix que la stada sua que li haviem assignada a Manresa quens plagues que la li mudassem a Berga; e Nos dixemli quens plahia. Apres nos dix que nons desplagues si ell anava ab armes e ab companyia per la terra, com se temes dels amichs den Arnau de Rocafull; e Nos diguemli, quens plahia que anas ab armes e com se volgues. Apres nos dix que li donassem copia del procés que haviem fet contra ell; e Nos dixem que hauriemhi nostre