Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.







 Non nobis, Domine, non nobis, sed nomini tuo du gloriam.
Psalm CXIII.

 Aquestes paraules Nos En Pere, per la gratia de Deu, rey de Arago, de Valentia, de Mallorques, de Sardenya e de Corsega, Comte de Barcelona, de Rossello e de Cerdenya, propiament podem pendre en lo començament de aquest libre, en lo cual se contenen moltes graties quel nostre Creador nos ha fetes per la sua infinida misericordia e bonesa, e apportar les dites paraules a nostre proposit. Nos prenem tres propositions, les quals apportarán les paraules a nostre proposit per manera de conclusió; les quals propositions e veritats son aquestes.
 La primera, divinal excellencia; per sa sufficientia fa e manten tot creat.
 La segona, gratia; es, donchs, congruencia, que a la alta potencia sia attribuit e dat.
 La tercera, real presidencia; per ell reebut ab clemencia, vol que Deu sia loat.
 Dehim primerament que la divina excellencia per sa sufficiencia fa e manten tot creat. Lo seny de aquesta veritat es aquest: que la natura divinal, per sa infinida excellencia e inmensa sufficiencia e bondat es principi primer de tota creatu-