es, partim de Vilafranca de Conflent e anamnosen a Puigcerda; e aqui lo dimecres seguent primer dia de setembre, rebeem homenatge dels syndichs, consuls, jurats e alguns altres de la vila. E lo dijous apres los publicam la unio, e la confirmam e la faem jurar e fermar als syndichs e consuls de la vila. E faem aquest dia fer festa, e reebem convit de la vila. En Puigcerda aturam tro al dissapte seguent Car lo dijous abans el dimecres feu gran fredor e gran vent e neva; e per reguart del temps e dels ports a passar, volguemnos cuytar de exir, e atorgam als prohomens e universitat de Puigcerda confirmacio dels privilegis antichs que havien de franqueses, de les quals no havien usat; e les gents forenne molt pagades e molt reformades. Dissapte a iiii de setembre partim de Puigcerda e passam al Coll de jou; e venguemnos dinar a jaure a Baga e prenguem convit de mossenyer Pere Galcerán de Pinos qui molt bastadament dona viandes a totes nostres companyes e a totes nostres persones stranyies. Diumenge apres venguem a Berga e aqui prenguem convit de la vila e romanguem aquell dia. E venchnos a convidar lo vezcomte de Cardona, e feu son poder que anassem a Cardona, e no ley atorgam. E lo dilluns apres venguem a Manresa e aturam aqui lo dimars e lo dimecres seguent que fon festa de nostra dona sancta Maria. E En Jaume de Mallorques fo a Montserrat, quey fo vingut de Monistrol hon estava.
Dijous a ix dies de setembre partim de Manresa, de gran mati, ans dalba, car En Jaume de Mallorques, ques devia partir de Montserrat, quens exis al cami per parlar ab Nos. E cuytamnos de caminar, e quant ell fo a les Harenes, ja som Nos avant vers Sabadell; e nons encontram; e tornassen; e nos anam jurar a sanct Andreu.
Divendres a x de setembre entram en Barcelona hon som reebuts ab molta gran alegria e molt gran solemnitat. El alt En Jaume de Mallorques vencsen a sanct Cugat de Valles, e aqui atura; e madona Constança nostra sor e muller sua anassen a ell, e apres alguns dies presla malaltia de febra, e tornassen al palau de Barcelona hon estava dabans. E lo parlament que haviem manat tenir a Leyda, mudamlo a Barcelona, hon era pus convinent de tenir. E com lo governador de Rossello e de Cerdanya nos hagues tremeses moltes letres que
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/161
Aquesta pàgina ha estat revisada.
