Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/164

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cadors, consellers nostres; En Francesch Grony; Arnau Ombau, En Bertran Davella, En Romeu Çarovira, En Ferrer de Manresa per la ciutat de Barcelona; En Bernat Sunyer, En Bernat Suau, misser Janer Rabaça, En Domingo Aymerich e En Bernat de Valldaura per la ciutat de Valencia; En Pere Lanaia e Nicolau del Hospital per la ciutat de Çaragoça; En Pere Dez-Pens e En Bernat de Boyxo per la ciutat de Leyda; misser Bernat de Bordils, e Narnau Rafart per la ciutat de Gerona; e misser Bernat Oliba, En Guillerm Roig, Narnau Jofre per la vila de Perpinya; En Jaume Matheu, En Jaume de Viuderiyans jutges de la nostra cort; En Jaume Cardo, En Francesch de Prohomne e en Ramon Sicart secretaris nostres; En Francesch Foix, En Barthomeu Des-puig, En Guillerm de Bellvehi, En Bernat Diez-Torrents, En Mattheu Adria scrivans nostres; e En Bernat Bercho e mossenyer Pedro Ximinez de Pomar, En Garcia Lopez de Catina uxers nostres. E presents les persones dessus dites e ab consell e concordia de totes les persones del parlament, foren examinats e corretgits los capitols del esguart, qui eran dictats en lati: en summa, ço ques segueix.
 Capitols en vulgar summariament del lati reduits, sobre lo esguart que debia haver lo rey En Pere, vers lo rey en Jaume de Mallorques.
 Primerament, que li sien per Nos donades x mil liuras de renda perpetual, les quals no li donassem tro li haguessem hauts locs fora nostra senyoria qui valguessen aytant de renda a ops de provisio de si e de sa muller nostra sor e de llurs fills; empero que si morien sens infants mascles, que tornassen a Nos.
 Item, li lexam lo dret del comis o de confiscacio quens pertanyia en los vezcomtats Domelades e de Carlades e de les terres de Montpeller.
 Item, li relaxam la directa e alodial senyoria del dits vezcomtats e terres.
 Item, li leixam les messions e despeses fetes en la execucio per mar e per terra, que muntaven a molt grans e inestimables quantitats. Empero quel dit En Jaume de Mallorques fos tengut de lexar lo titol e les insignies reals, e fondre los segells hon havia lo nom e titol e majestat real, e mudar lo senyal