Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/166

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Nos haguem vista aquella resposta, faem ajustar nostres savis als frares menors de Barcelona, ab frare Arnau de Diez-Callar, ço es, misser Huc de Fonollet, Narnau Çamorera vicicanciller, misser Bernat Dolzinelles thesorer, misser Rodrigo Diez cavaller, misser Joan Fernandez Munyoz maestre racional, doctors en leys, En Pere Des-penç, e En Blasco Dayza consellers nostres, e acordaren la resposta. E puix Narnau Çamorera dictala, en la qual nos recomptava los excessos e crims quen Jaume de Mallorques havia fets, que puix li responem a les rahons que ell nos havia posades, justificavem nostre proces. E apres li denegavem la restitucio del regne e comtats e terres que demanava, e era molt bella resposta, e be dita e assats longa.
 Diumenge a vii dies de noembre e hora de dinar, la reyna dona Maria muller nostra encahec e hac una filla.
 Dimecres a x dies de noembre trametem los dits mossenyer Garcia de Loriç e mossenyer Phelip de Boyl cavallers, En Ramon Sicart secretari ab la resposta que haviem feta ordenar segons ques segueix: «Al alt En Jaume de Mallorques etc.» -que era a sanct Vicent. Los quals li presentaren la nostra resposta que era molt bella e ben dictada e ben complida. E ell per ventura pensantse quey havia algunes coses greus de hoir, no volch ques legis devant ell la resposta, mes que fos hauda per lesta. E per tal com, segons que dit es, En Jaume de Mallorques carregava don Pedro de Exerica que no li havia ates ne complides algunes coses de que li havia fet sacrament e homenatge, don Pedro, excusantse dallo, trames ensemps ab los nostres missatgers a En Jaume de Mallorques, En Munyo Lopez de Tahust vasall seu ab un scriva. E apres que la resposta nostra li fo presentada, En Munyo Lopez de Tahust li presenta altra en ques contenia en suma, com era venguda la manera del tractament fet en Rossello, entre En Jaume de Mallorques -e don Pedro de Exerica, quant ell se mes en nostre poder a Helna. Puix excusava a si mateix, negant que no havia tant promes com se dehia, en la resposta den Jaume de Mallorcjues, e a la fi salva sa honor den Jaume de Mallorques, mas dix: que si algun qui volgues dir que don Pedro de Exerica digues que ell hagues als promes, sino ço que recontava, que mentia, e que lin menaria en loch cominal, e salvaria sa fe. E