Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/168

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

e porta resposta de grans vilanies e desonors a don Pedro, e mossenyer Nartal proferis que, si Nos lo gniavem ab los altres qui eren nomenats en la letra; que vendria davant Nos e ques combatria cors a cors ab don Pedro de Exerica; e tantost Nos manamli fer charta de guiatge, mas aquest dia, segons quens dix un porter altre quin vench, se muda En Jaume de Mallorques al castell de Falles, e pensava cuytar per anarsen fora nostra terra.

 Cap. 32 Diumenge a xiiii de noembre faem batejar la dita infanta filla nostra segona novament nada, en la capella de nostre palau de Barcelona, e hac nom Joana e fon padrina dona Elicen reyna de Arago, qui fo muller del senyor rey En Jaume avi nostre, la qual feu lo monastir de Pedralbes, hon tenia sa habitacio.
 E aquest dia ana En Jaume de Mallorques a Cardona, hon lo convida lo vezcomte Mossen Artal nels altres que haviem guiats per fermar les batalles no curaren de venir, mas queys cuytaren de anarsen.
 Dilluns a xv de noembre En Jaume de Mallorques se muda a Solsona; e dimarts apres a Organya; dimecres a la Seu de Urgell, el dijous seguent a Canigo: divendres al hospital de sancta Susanna. E es ver que En Jaume de Mallorques ja dabans havia tractaments ab algunes vils persones de Cerdenya qui li donaren a entendre que li liurarien la vila de Puigcerda els castells de Cerdanya. E per ocasio de aquest tractament x macips exiren a carrera al port de la Casa sobre Canigo, que li dixeren: quel poble menut de Puigcerda se comanava en sa gracia e quel rebrien en la vila. Puix neguna vegada nos partirien dell tro fon llains. E hac mesa veu e plena fama en la vila, e monstra chartes falses que de nostra licencia e voluntat sen anava per occupar los lochs que Nos li haviem levats; car Nos per la unio que li haviem feta e la obligacio a les universitats de nostres regnes, no li ho retiem a pales ne gosavem.
 Dissapte a xx dies de noembre, gran mati, En Jaume de Mallorques ab sa companyia, que podien esser tro a xxxx homens a cavall e tro a ccc homensa peu, messe en cami per venir a Puigcerda, e fo al jorn davant la torre Cerdana. E es ver que tantost al primer sol En Pere Cerda castella de Querol e