Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ra, e la governa e la sosté; e per la sua providentia se fan totes les obres qui sesdevenen en lo mon. La raho de la veritat es: com Deu es omnipotent, unde [Genesis, primo), in principio creavit Deus cœlum et terram; e no solament nos ha creats, mas conservats: car sinó era la conservatio sua, tots tornariem en no esser, com tot ço qui es creat ha dependentia del Creador. Potne hom donar exemple: com axicom lo vexell te la licor, la qual es dintre, e aquí se conserva per lo seu alt e poderós Redemptor e Creador. E pus propi exemple pot hom donar en un segell stant en la cara a superficie de la aygua: com aytant com lo segell staria en la cara de la aygua, aytant la imatge del segell seria, e ell llevat de la aygua, defalria ésser. Axi propiament es de la creatura, la qual ha dependencia de son esser e de son Creador. E aço declara lo Apòstol (primo Corinthiorum, octavo capit.) com diu: Unus est Deus pater, ex quo omnia et Nos in illo, et unus Dominus Jesus Christus, per quem omnia, et Nos per ipsum: hu es Deu pare de les creatures; ex quo omnia, per creatio; e Nos en aquell, ço es, per conservatio, et unus Dominus Jesus Christus, per quem omnia, ço es, per redemptio; et Nos per ipsum, ço es per regiment e endreçament en nostres bones obres e virtuts, com tot lo be devalla de Deu. Unde (Jacobi, I), Omne datum optimum et omne donum perfectum descendens a patre luminum; tot do noble axi com es do de natura, do de dignitat real, do de victoria de enemichs e do acabat, axi com son los bens de virtuts e merits, tots venen e devallen del Pare de les lums, de graties e de virtuts. Appar, donchs, la primera propositio.
 La segona propositio es gratia: es, donchs, congruentia, qui a la alta potencia sia attribuit e dat. Lo seny de la propositio es aquest: que fort es cosa covinent e de raho que a la potentia del Creador sia tot lo be que hom ha attribuit, primerament per tal com ço qui es propri a Deu, li deu esser per la creatura attribuit, com en altra manera li tolria hom sa perfectio; donchs, com lo primer principi, qui es Deu Omnipotent faça do e orden totes les coses creades, li deu esser, donchs, tot attribuit. E per tal monsenyer Sant Paul (primo Corinthiorum, quarto cap.) per manera de interrogatio diu: ¿Quid habes, quod non accepisti? ¿Que has tu, creatura, jatsia que sia be de natura, o be de ventura, o be de fortuna, o sa-