Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/170

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

del desastre quey era vengut. E entre les altres vengueren a Nos los consols qui fugiren al intrant den Jaume de Mallorques e gran res daltres prohomens; e molts aximateix se amagaven es desaven en la vila e per la terra:
 Dilluns a xxii de noembre En Jaume de Mallorques ab sa companyia e ab alguns de Puigcerda anaren vers Vilafranca de Conflent per entrarsen en la manera que havien fet a Puigcerda. Mas fo aqui mossenyer Nasmar de Mosset ab alguns cavallers, e mossen Guillerm Dezpuig veguer qui feyen guardar la vila; e tenien los portals tancats. E En Jaume de Mallorques vench de nite troba los portals de la vila tancats, e feuhi dar grans colps de destral. E los de dins defenerenho, e li nafraren cavalls e hacsen tornar vers Puigcerda; e venchsen jaure lendema, que fon dimarts, al hospital de la percha. E mentre En Jaume de Mallorques fo anat a Vilafranca, vench a Puigcerda lo seu saumatge ab totes ses robes dasi e de sa companyia. E podien esser tro a lxxx adzembles carregades o pus.
 Aquest dilluns, Nos estants en Barcelona trametem a tots letres, a sengles prelats, comtes, barons, ciutats e viles, generalment tot hom de cualsevol stament fos fauater o aloer quens venguessen soccorrer en Cerdanya, hon anavem per cobrar la vila de Puigcerda, e gitar les gents estranyes, per lo usatge de Barcelona que comensa Princeps namque. E es ver que mantinent quen Jaume de Mallorques, segons que dit es, fo entrat en Puigcerda, les bones gents de la vila se tengueren per confusos, com axi los era pres. E començaren albirar en qual manera seporien levar tan gran carrech dessus e quens gitassen En Jaume de Mallorques, mas nos podien ajustar ne gosaven parlar uns ab altres ne exir de casa. Mas tantost com En Jaume de Mallorques ne fo exit per anar a Vilafranca de Conflent, e hac leixat aqui per capita En Jofre destandart ab alguna companyia (axi que ab la companyia que era venguda ab lo saumatge podien esser de c homens en sus) tantost los homens de la vila tractaren uns ab altres quels ne gitassen o que morissen tots. E lo dimecres seguent a xxiiii de noembre per lo mati vanse tots secretament armar per cases e per lochs secrets, segons que daban se eren ampresos e jurats. E hagueren homens logats qui comensaren a repicar. E mentre aço, començaren e al cop exiren de les cases tots armats cridant Arago! Arago!