Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/174

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

com havent poder del rey Bulcacen de Marroch, per haver pau entre Nos els dits reys de Marrochs e de Granada.
 Dimarts a viu de febrer vench a Nos misser Bonifaci procurador nostre en cort de Roma per certes informacions de cort de Roma e per anarsen ab los nostres missatgers que voliem tremeter a cort de Roma.
 E lo dimecres apres vench davant Nos el honrat En Pere de Narbona bisbe de Urgell ab lo vezcomte de Narbona Neymerich, per contrast que havia entre nostres officials e ell en Puigcerda.
 E lo divendres apres seguent fermam pau a x anys ab los missatgers dels dits reys de Granada e de Marrochs, del dia dessus dit avant comptadors.
 Diumenge a xxvii de febrer del any mil trescents xlv vench devant Nos mestre Elus de la Grunyera clergue missatger del rey En Phelip de França e conseller seu, per tractar pau e avinença entre Nos e En Jaume de Mallorques e faemli semblant resposta que haviem feta a tots aquells quins venien pregar e suscitar que faessem avinença ab lo dit En Jaume de Mallorques.
 Dissapte a v de març partiren de Perpinya lo comte de Terranova, mossenyer Miquel Perez Çabata, micer Joan Ferrandez Munyoz e micer Bernat Dolzinelles doctors en leys, En Jaume de Conesa scriva e En Ramon Sicart secretari, per anar en Avinyo al sanct pare Clement per los affers del dit En Jaume de Mallorques, e altres diverses affers grans. E entraren en Avinyo, hon era lo dit En Jaume de Mallorques, dilluns a xiiii del dit mes de març, e foren aqui molt honradament reebuts, quels exiren a cami molts prelats e honrades persones e be cccc o d cavalcadors. E papa Clement acculi tots los dits missatgers e llurs companyies fort graciosament. Puig estigueren aqui tractants dels affers tro a divendres lo vuyten dia de juliol del any mil ccc.xlv, que partiren de Avinyo be spaxats dels affers perque eren tramesos. E foren davant Nos en lo castell de Perpinya dissapte seguent xvi de juliol.
 E apres de continent vench a Nos lo bisbe de Leyt per part del sanct pare ab letres sues e chartes, que trametessem nostra sor que fou reyna de Mallorques, que era a Gerona, que la sen menas a son marit qui era en Avinyo. E per tal