Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


viesa en regir y governar, o esquivaments de peccats, o evasió de enemichs o victoria, que tu nou hajes de la providentia o bondat del Creador, como no ha hom res per sí, mas per Deu? La segona raho de la veritat de la propositio es com negun hom se deu attribuyr be, lo qual ve dell, com, donchs, tots los bens qui son en nos no sien en nos de part nostra. Unde (Apostolus, secundo Corinthiorum, tertio capit.) Non sumus suflicientes cogitare aliquid a nobis, quasi ex nobis, sed sufficientia nostra ex Deo est. Com, donchs, ne pensar, be obrar o acabar sia de part de Deu en Nos, e no de part nostra, per la nostra impotentia, fragilitat e parvitat, a la potentia, donchs, divinal, deu esser tot attribuit. La terça raho es com les paraules se deuen concordar ab lo fet, en altra manera seria mentida e falsia; donchs, com tot lo be venga de la providentia divinal, concordant les paraules dels bens, declaratives e narratives, a aquell se deu attribuir, qui fa e es fet e dona lo be. Aquest es lo Creador, perque, a la sua providentia deu esser tot attribuit. E per ço deya aquella sancta dona Judith, (cap. undecimo ejusdem libri), Tu solus bonus et potens es in omni regno. Tu, senyor, sol es poderós en tot lo regne celestial, terrenal e infernal, com tu sol ho regeixs, governes, heu proveixs. E en aço appar la segona veritat e propositio.
 La tercera es la real presidentia: per ell reebut ab clementia, vol que Deu sia loat. Lo seny de la veritat es aquest: que Nos dit rey En Pere de Arago qui som posats presidents e regidors en lo dit regne per los dons diversos e graties multiplicades que habem reebudes en la nostra vida de la supernal clementia, pietat e bondad, volem tot attribuir a Deu e a ell loar com noy haja res de part nostra, mas solament de la bondat divinal. E aço si guardám los grans fets qui son stats en lo regne de Arago, en temps nostre, com axi com altre David, al qual stech dit (secundo Regum, XII): Non recedet gladius de domo tua; axi en lo temps del nostre regiment, quaix continuadament coltell de enemich, o de strany, o de vassall, o privat no es partit de la nostra casa. E be primerament les guerres e tribulations nostres son stades figurades per les guerres e affanys de David com ell no solament hac ab los reys vehins seus guerres, mas ab lo seu poble quis levá contra ell ab Absolon son fill; axi no solament havem haudes guerres ab los