Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/182

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vallers e mesnaders e procuradors de les ciutats e viles del regne de Arago y de Catalunya, pera quey tractassen pau ab Nos, a fi qui ell pogues entrar en les damunt dites ciutats. Tremes letres a tots los nobles e barons e richs homens e cavallers e altres, qui lavors eren en la ciutat de Çaragoça, que fossen aqui ab ell; los quals vengueren a el. Y per ço com entre aquells e alguns de aquells hagues desgrat e gran disensio, lo dit infant En Jaume tracta quey metes pau, e aço per intencio que pogues mils venir e mils a son proposit, veent que daltra guisa nos poguera ben fer y ells havent entre si desamor o discorria. E puix entrarensen a Çaragoça y tremeteren letres als richs homens que eren absents, cavallers, mesnaders, ciutats e viles del regne que venguessen aqui o quey tremetessen llurs procuradors e sindichs per fermar liga e conspiracio entre ells, a la qual meteren nom Unio. E axis feu, que foren tots applegats; e tots ensemps, exceptats Terol e Daroca, Calatayu e Osca, feren e juraren la dita Unio, donant a entendre ques faea per observar e mantenir furs, privilegis e libertats. E tantost feren segell semblant del nostre, e ordenaren certes persones les quals appellaven conservadors de la Unio; e aquelles scribien per la terra e faien manaments y requisicions e molts enantaments de jurisdictio y de superioritat ques atribuhien. Y encara escrivien a Nos, supplicant e requerint que anassem tenir corts a la ciutat de Çaragoça; ens faeren saber com haviem feta la predita Unio, pretenent que aquella havien feta a gran honor nostra y de la nostra corona, e a conservacio dels regnes y drets nostres. Y Nos, entesa la dita colligacio o Unio, havent dubte que la ciutat de Barcelona ab Catalunya semblant Unio faes per les males informacions que lo dit infant En Jaume los dava, acostamnos vers la ciutat de Barcelona, y en lo cami sabem que la ciutat de Valencia volia fer Unio aximateix com Arago, axi com de fet ho feu. E aço sabem per mossenyer Ramon Riusech e mossen Ramon de Vilanova, de casa nostra a Cabanes. Perque de continent tremettem letres al nostre gobernador del regne de Valencia e a tots los governadors del regne de Arago y de lo comtat de Catalunya que no sintitulassen que per la dita infanta nostra filla tenguessen lurs officis, sino tan solament per Nos, car conexiem que a tot lo general dels regnes nostres, axi lo regne de Arago, e lo reg-