Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/183

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ne de Valencia, axi mateix lo principat de Cathalunya sabia greu que a fembra, apres mort nostra, pervenguessen los regnes nostres.
 Cap. 2 E quant som a Tarragona vengueren a Nos mossenyer Michael de Gurrea governador e mossenyer Garcia Ferrandez de Castre justicia de Arago, los quals nos supplicaren ens consellaren que, per profit nostre, deguessem anar en Arago. E aço per tal que la ciutat Dosca els altres lochs notables de Arago que no havien jurada la Unio y encara los demes cavallers qui en aquella no havien consentit, com Nos no sabessem anarhi, se esforçarien contra tots aquells qui haurien jurada la dita Unio; e pendrien tal esforç, que tirarien a si, ab les bones maneres que Nos hi pendriem, molts richs homens e ciutats, e viles qui aquella havien jurada. En altra manera, si no hic anavem, ells veyen que Osca y los altres lochs e viles e aximateix los cavallers qui encara no havien jurada la dita Unio, haurien esser de la dita colligacio o Unio. E siu eren, que seria gran perill a Nos y destructio de aquell regne. E oyda la dita relacio dels damunt dits, faem ajustar consell, com en aquell instant haviem hagut ardit o sentiment den Jaume de Montpeller, que devia entrar en lo comtat de Rossello ab gents estranyes. Y per ço que sapiats per que li mudam lo nom, que axi com dabans li deyem Jaume de Mallorques, que li diguessem de aqui avant Jaume de Montpeller, femho a supplicacio y requisicio dels homens de Perpinya. Y per la rebellio quens tornava a fer, romoguemli lo dit titol, axi com damunt es dit, ço es, de lo titol quel intitulavem abans: lalt En Jaume de Mallorques, y desi avant Jaume de Montpeller. E ajustat lo dit consell, proposamlos quels dits mossenyer Miquel de Gurrea e mossen Garcia Ferrandez de Castre nos havien dit e consellat que deguessen anar en Arago, segons que damunt ho havem oyt, e aximateix del ardit y sentiment que haviem haut que En Jaume de Montpeller era intrat o devia intrar ab algunes gents estranyes de cavall y de peu en Conflent; e alguns de nostre consell tenien que deguessem anar en lo regne de Arago, y altres que deguessem socorrer lla hon era lo dit En Jaume de Montpeller. E oyt lo debat del dit nostre consell, nostre senyor Deu mesnos en