Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/185

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


aquelles letres, encontinent acordamnos de partir e anar a Vilafrancha de Panades; e leixam lo sopar qui era apparellat, e fem manament a un fill de cavaller que degues pendre les panades que deviem sopar embolicades en una tovallola, y quens en deguessem entrar so mettent a Vilafranca de Panades, per lo proces del usatge Princeps namque: e axis feu. E fo ja de nit com entram per Vilafranca so mettent; e alli sopam solament sizesme de les dites panades. E aqui aquella nit posam e dormim en lo hostal den Castello Sen P..., en la roba del dit hostal, com lo dit nostre no pogues esser vengut aquella nit. Y sempre aquella nit mateixa fem fer crida, que per lo usatge Princeps namque tothom qui pogues portar armes nos seguis a contrastar a gents estranyes quins corrien nostres terres. E lendema mati partim de Vilafranca, e a grans jornades de nit e de dia, passant per Barcelona, hon estiguem un dia tant solament per haver acort e ajuda daquella, venguemnosen a Figueres, mas ans quey fossem, haviem haut molts ardits, quel dit nostre enemich havia presa Vilafranca e quaix tot Conflent.
 Nos estants a Figueres esperants la companyia de cavall y de peu qui detras nos venia, vench a Nos mossenyer Gilabert de Centelles alcayt de Xativa e suplicants per part de la Universsitat, que Nos deguessem fer privilegi al dit loch que fos ciutat, y que tendria e mantendria la nostra justicia a nostra voluntat contra la ciutat de Valencia e contra tot hom del mon y no seria ab Valencia ne ab llur, Unio. E Nos lavors atorgamli la supplicacio. E aqui mateix tramettem letres al comte de Pallars e al vezcomte de Cardona, e aximateix a tots los altres barons e cavallers, ço es, mossenyer Berenguer de Rochasalva y En Guillerm de Perues, que ab aquella companyia de homens de cavall y de peu que poguessen, venguessen cuytadament y entrasen per Cerdanya a foragitar lo nostre enemich de nostres terres; e axi ho faeren. E aqui mateix haguem ardit en la mija nit den Michael Amarell, capita llavors de Tuhir, que Narnau Darill llavors gobernador de Rossello, ab lo vezcomte de Illa e ab altres richs homens e cavallers e host de Catalunya e de Rossello havien combatut Vinça fortament; y per tal com lo havien combatut avalotadament e no acordada, nol havien pogut pendre, mas quey eren morts dels de