mens de les ciutats e viles e lochs del dit regne. Pero los de les ciutats e viles qui eren de la Unio no volien recullir los de Terol, ne de Daroca, ne los de Calataiu, per ço com no eren de la Unio; pero Nos faem que ells hi forenhi. Prop laltar en sol de terra segueren les nostres companyies e altres. E finalment en la dita esglesia fo aquell dia tota la flor de Arago. E Nos muntam en la trona hon se acostuma de dir lo evangeli, qui fo ornada de draps dor, e aqui Nos proposam, dient: que a tot bon princep se pertany tenir en justicia sos sotsmesos e servar furs, privilegis e libertats a aquells. E apres moltes rahons bones e rahonables en quens fundam, concloem en aço que justament e rahonables deviem esser excusats, si despuix que haviem començat de regnar, no haviem tengudes corts en Arago; car quaix en continent que començam de regnar, nos sobrevengueren gran affers, sis vol, per lo passatge del rey de Benamari en Hespanya, lo qual entenia a conquerir tota Hespanya e lo regne de Valencia; perquens covench a honor de Deu y per guardar les nostres terres de perills e exalçar Christiandat, fer ajuda per mar e per terra al rey de Castella. Lo cual rey de Castella, ab la ajuda de Deu e nostra, vence e desbarata lo dit rey de Benamari, segons que sabets. Sis vol, encara, per la execucio de justicia que forçats, faem contra lo rey qui fo de Mallorques e per molts altres affers grans havem haut en nostra juventut; perquens covench estar pres les marines, si hon cap si devia dar, axi com, merce a Deu, se es dat tro al dia de vuy, e fare, si a Deu plau tostemps. E per aquestes rahons e per moltes daltres qui a ço se porien applicar Nos devem e podem esser excusats. Quant a la Unio que havien feta los diguem, que Nos de cor e de voluntat hi erem hey voliem esser; mas pregamlos tots en general, que en les corts demanassen tals coses que faessen a demanar e a Nos de atorgar. E moltes altres paraules bones en lahors llurs diguem, de les quals tots foren pagats e alegres. Apres que Nos haguem dita nostra proposicio, parla lo bisbe Dosca per Jos prelats loant la nostra proposicio, e comendant la leyaltat de nostres gents. Apres parla lo infant en Jaume per los richs homens, faentnos moltes gracies de la nostra proposicio. Apres, dita la nostra proposicio, e Nos tornats a la Aljafaria, com alguns homens richs e cavallers e altres venguessen ab Nos, axi per fer reverencia
