Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/192

per ço que faessem ço que ells volguessen, ço es, mossenyer Joan Exemenez Durrea lo vell, mossenyer Pere Cornell, Eximen Perez de Pina, mossenyer Arnau de França, Michael Ximenez el gordo per Çaragoça, Gibert Redon per Osca, Guillerm Perez de Xixena per Balbastre Pero Nos estiguem alguns jorns que nou voliem fer; pero a la fi haguemho a fer. E sdevenchse un jorn que som en les corts, que ells nos donaren dues mans de paper de greuges, e que los lurs atorgassem e Nos, mal nostre grat, reebemlos e anamnosem a la Aljafaria e haviemlos a provehir ab los consellers quens havien donats. E un jorn appartamnos en Alcubeta, que encara la obra nova no era feta; e axi com los començaren de legir, axi com de hu en hu los legien los denegavem; car tots eren forts desrahonats, car conexiem que no era sino destructio de nostre regne. Y ells vehent que poch podien fer ab Nos, tornarensen als de la Unio, qui eren tots juntats en sanct Salvador, e faerenlos relacio, com Nos no voliem consentir a nengu de aquells capitols. Finalment, que en lendema tantost haguem anar a les corts, e aqui ells nos dixeren que aquells capitols provehissem en altra manera, que ells sabiem que havien a fer que ells hi provehirien per altra forma. E Nos veent aço, que ells eren moguts de esperit maligne, nois volguem alli contrastar; e tortamnosen a la Aljafaria ab aquells consellers quens havien dats. E com som en la Aljafaria, diguemlos, que ells mateixs quels proveyssen, que Nos noy voliem esser. Y per tal com ells se dubtaren que Nos nols regirassen de hu en hu, ordenaren entre si mateix, que nengu dels separadament no gosassen parlar ab Nos ni fer reverencia sino solament justats. E axi com venien per fernos reverencia e per tractar, tots venien justats. E Nos per aquesta raho romaniem descompanyats en la Aljafaria, que nengu de la ciutat ne altre persona nons gosaven venir per fernos reverencia; e romaniem solament ab los de la nostra casa.
  Y ells veent que no podien fer a llur guisa de Nos, havent dubte daquells de nostre consell quens aconsellassen, axi com fer ho devien, pensarense que Nos no fessem alguns tractaments, y per ço ells nos demanaren rehenes, per tal que ells poguessen fer a llur guisa de Nos, allegant aquesta color: que per ço que ells poguessen venir segurs a Nos, diguerennos