niem a venir en Catalunya, y que haguessem los Catalans, y que ab ells e ab los de Arago qui seren tornats a la nostra part poguessem als de la Unio fer batalles e guerrejarlos. Y esdevenchse que Nos acordam, quel primer dia que fossem a les corts que no sofferissem nenguna deshonor, ans que los responguessem altament. E axis feu, que Nos estant un dia en les dites corts, legint molts capitols desrahonables, (y entre los altres ni havia hu molt desrahonable e desconvinent qui era gran destructio de tot lo poble de nostre regne); oynt aquell Nos nos levam, e altament Nos diguem al infant En Jaume: — ¿E com, infant, nous basta que vos siats cap de la Unio, encaraus fets concitador del nostre poble, ens avalotau ab aquell? Nos vos diem que aço fets avolment e falsa, e com agran traydor que vos sots; e açous entenem a combatre cors per cors, guarnit, o menys de guarniment en gonella vos ho combatrem ab coltells; y queus farem per la vostra boca mateixa dir, que aço que havets fet, havets fet desordenadament; y renunciarem a la dignitat real que havem, e a la primogenitura, eus absolrem de la dignitat quens sotstengut. — E com aço haguem dit, callam; pero Nos ordenam que Pero Ximenez de Pomar y En Gonçalvo de Castellvi estiguessen als peus del dit infant; per ço que si ell se movia desordenadament vers Nos, que aquests lo matassen. E lo dit infant En Jaume levas e dix: — Senyor, yo a vos no dich res, mas tot altre hom, exceptat vos, qui diga aço, ment per la barba. — E dites aquestes paraules ell se gira vers lo poble qui era aquí e alli per les corts, e dix aytals paraules. — O poble ben astruch, vejats com vos va, que com a mi diu aytals paraules que som son frare e son loctinent, quant mes dira a vosaltres!— E dites aquestes paraules ell se assech, e mossenyer Joan Ximenez Durrea levas e volch parlar; e Nos quil veem levar, diguemli: — En Joan Ximenez, assietsvos, e nous es ops que parlets, que vos ne altri nous devets metre entre Nos e linfant En Jaume; e posatsvos, e ops queus es. — Y ell quins oy axi parlar, descoloris tot, que ell era daçi ya blanch, e assechse. Y en aquella hora En Guillerm Çacirera, qui era cambrer major del dit infant, levas e dix altament: — O Deu! e noy ha nengu qui gos respondre per lo infant qui es raptat de traycio! — Crida a manera de avalot. «Via fors! via iors!» e anassen a obrir les portes. E axi cridant, ell isque de-
