rey de Portogal e nostres, passant per les mars de Valencia, no si eren aturats ne pres refrescament algu, dient que aço sera fet per desgrat e menyspreu llur. E sobre aço sesforçaven de metre avant les Unions que ja havien començades contra Nos. Empero alguns deyan que no era ver y que nos calia anar a Valencia sino ab lo esparver en la ma; y que com seriem lla tuyt nos obeyrien, axi com tostemps havien acostumat. Mas sobre aço fo gran contrast en nostre consell, lo qual regien per la mayor partida los Rossellonesos, car los uns tenien que podiem anar simplement, axi com acostumat haviem, e aquests eren enganats en llur cuydar e altres deyen que anassem poderosament ab armes, per tal que poguessem castigar aquells qui aytal obra nos havien començada. E finalment delliberam que anassem ab armes, y que dreçassem nostre cami al loch de Murvedre, per tal com es frontera dels regnes nostres vers Valencia. E tantost haut lo dit acort, ordenam que molts barons de nostres regnes, e especialment de Cathalunya anassen ab Nos, prenent sou ab lurs companyies a cavall e a peu, segons la ordinacio que fon feta e dada a Pere Dezbosch scriva de racio de nostra casa. E aximateix li fon liurada moneda per pagar lo dit sou, especialment daquella que novellament haviem reebuda del dot de la dita filla del rey de Portogal, muller nostra; entre los quals barons e cavallers era mossenyer Bernat de Cabrera y En Pere de Fonollet vezcomte Dilla, Naymar de Mosset y En Ramon Totzo y En Pere de Queralt e lo comte de Pallars, mossen Pere de Malay e molts daltres de Rossello. Y tenguem nostre cami e som en lo dit loch de Murvedre; y de continent que som en Murvedre Nos faem enfortir la força del castell, reparant los murs e purgant e denejant les cisternes que eren totes guastades e destruides. E ab carreig e besties lo dit mossenyer Bernat de Cabrera, a qui en especial ne era dat carrech, faea metre aygua en les cisternes de laygua del riu. E apres que Nos ha-: guem estat aqui algun temps, fallins la moneda, que no poguem pagar lo sou a la gent darmes qui eren ab Nos; les quals eren tots catalans; per la qual cosa ells sen tornaren en Catalunya; e no romas ab Nos sino fort poch de nostre consell, entre los quals era frare Joan Ferrandez de Heredia, castella de Amposta e mossenyer Lop de Gurrea qui era nostre ca-
