Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/208

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fortirense en un loch appellat Mislata, hon faeren palliçada en les açuts; y estaven tan enfortits que nois podia hom damnificar; e tots dies haviem palatiçes entrels nostres els llurs. Y en la dita llur host tenient llur bandera real contra la nostra.
 E com haguem axi estat tro a tres dies, Michael Perez Çabata cavaller de Arago tenia la guarda de la nostra host y estant della lo riu los de Valencia fahien lavors platiç ab ell; e ixqueren dels de Valencia qualque cc homens fora la paliçada. E llavors lo dit Michael Perez broca, e meslosne tots per la paliçada. Y les nostres gents de peu qui eren daça lo riu, veent alio començaren brega ab ells; e lo castella Damposta ab qualque vi o vii de mula correch a ells per ferlos tornar. E com fou lla vee que la brega era tan mesclada que no era a ells de tornar. E los de Valencia fahien gran esforç envers los nostres qui cridaven qui volien cavallers e homens de paratge per capdellar y enforçarlos. E lavor Joan Ramirez Darellano, En Ramon de Vilanova, En Ferran Ruiz de Caravantes avellaren dels muls que cavalcaven, y per un portell fort estret e perillos, ab sengles pavesos en les mans pujaren en la carrera, com estiguessen en la ramble baix. E com foren ab ells, esforçaren la nostra gent en tal manera, que en fort spay poch faeren desemparar als altres la barrera, e hachi fort gran brega. Los de laltra part del riu qui tenien altra barrera de la ciutat veents quels altres llurs havien desemparada la barrera, faeren altre tal ells de la sua. En aquest endemig Nos som a cavall, e ab tota nostra gent, perla ramble avall, menamlosni. E morirenni mil e d dells; e sin haguessem volgut, aquella nit la ciutat se fora entrada; mas Nos nou volguem ques destruhise iemho cessar.
 Tenint nostre cami, com veessem que don Pedro de Exerica ab gran colp de gent faea lo cami del raval, e don Lop de Luna faea lo cami de la Exerea ab molta altra gent; e Nos dubtants que gran dan no sen seguis, trametem certes persones ab grans manaments als dessus dits nobles, que faessen lo cami del nostre Real, e axiu faeren. E tantost com hi foren, pujaren en les torres del dit Reyal les banderes del castella Damposta y del mestre de Muntesa y dels dits don Pedro de Exerica y de don Lop de Luna. E apres poch venguem Nos en la reçaga e faem muntar la nostra bandera en la pus alta torre