Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/209

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


del dit Real; y fem totes nostres hosts albergar del nostre Real tro fins a la Çaydia, exceptat la host de Terol que fem albergar dins lo nostre Real. Mas la nostra gent discorrien tota la horta de la ciutat y les alqueries que eren plenes de viandes, que no havien fretura de res. E la ciutat veent que la ira de Deu los era venguda dessus per llur gran culpa, tench tots los portals de la ciutat tancats que non gosa exir persona. Y lendema alguns ab guiatge nostre, ço es, En Guillerm de Magençola mercader y En Lop de Piera notari ixqueren de la ciutat y vengueren a Nos qui erem en lo dit nostre Real e supplicarennos que certes persones fossen per Nos guiades, que poguessen tractar ab Nos de obtenir de Nos gracia y merce. E fonlos atorgat; empero lo castella Damposta e micer Bernat Dolzinelles thesorer nostre entraren en la ciutat per regonexer algunes coses, de que Nos voliem esser certificats. E com foren tornats, Nos ab nostre consell començarem a tractar sobrels affers dessus dits. Es ver que Nos per la gran rebellio quens havien feta los de la ciutat, erem de enteniment que la ciutat fos cremada y destroyda e arada de sal, per tal manera que james persona noy habitas. Mas alguns, e gran res del nostre consell nos ho desconsellaren que per res no fos, assignantnoshi tres rahons especials. La una que per los criminosos no devien esser condemnats los justs, parlant de les ciutats de Sodoma y Gomorra, a les quals Deu haguera perdonat si deu justs si fossen trobats Y era cert, que molts dels habitadors de Valencia foren en nostre servey, no tement perdicio de bens quey havien. Laltra fo que la ciutat de Valencia en temps passat havia fets grans e senyalats serveys a nostres predecessors e a Nos, de que raho era quey haguessem nostre esguart. La tercera, que si aytal ciutat se destruhis, Nos minuyriem molt nostra corona, com no ha rey de crhistians qui haja tres millors ciutats que Nos havem ço es, Çaragoça, Valencia e Barcelona. Y per totes aquestes rahons Nos tempram la yra que haviem sobre dit poble, empero no volguem que passas sens algun castich. E apres molts rahonaments, Nos perdonam a la ciutat, retengudes empero cinch coses. La primera, que de la dita gracia no salegras hom mort, ans si per los actes de la Unió eren trobats culpables, que poguéssem confiscar los bens llurs a nostre fisch. La ii, que no si comprenguessen ho-