Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/21

en la sua crónica ho demostra; car sens pacientia e sperança en Deu obra nenguna es bona ne perfecta, E axi, prenent les coses nostre senyor Deu qui a aquells qui en ell confien no sab fallir, per la sua alta e infinida bondat e pietat delliurarlos ha de aquells, axi com nos ha delliurats moltes e diverses vegades, segons que devall en lo present libre se conté largament, segons diverses edats, e affers nostres e guerres. Los quals son partits per capítols e parrafos.
 Aquest libre volem que sia intitulat: «Libre en ques contenen tots los grans fets qui son entrevénguts en nostra casa dins los temps de la nostra vida, començantlos a nostra nativitat.» Emperó volem ans que vingam a nostre thema fer mentió del senyor rey En Jaume avi nostre e dels fills que hagué, e com lo infant En Jaume primogenit seu renuntiá al regne per lo qual lo senyor rey nostre pare hac la primogenitura e fou rey. E per ço hic es feta mentio com nostre pare per successio de temps pres per muller la senyora infanta dona Theresa mare nostra, per lo cual matrimoni hac lo comtat de Urgell e vezcomtat de Ager; e com apres per lo renunciament del dit infant En Jaume fou fet primogenit de Aragó. Item hic es feta mentio de la conquesta de Sardenya quel dit pare nostre, stant infant, e vivent lo dit senyor rey En Jaume, pare seu, feu, la qual es digne de recontar, mayorment com lo dit senyor rey pare nostre no visque sino vuyt anys apres que fou rey, car partida del temps que visque fo malalt, e finalment fo hydropich, del qual morí; e no curam fer mentio alguna dels grans affers qui foren en la sua casa del temps del seu regiment. Item hic es feta mentio del fet de la coronatio del senyor rey Nanfos, com fos una de les notables festes quis faessen en la casa de Arago, e no deu esser mes en oblit; car solament hic es feta mentio del dit senyor rey nostre pare en aquests dos fets qui foren fort notables, ço es: de la conquesta de Sardenya e de la sua coronatio.