Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/217

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

dit hostol nostre, ans partent de Valencia les mena En Bernat de Ripoll cavaller e visalmirall de Valencia, axi com li era manat, a Constantinoble, hon trobaren los hostols nostres y dels Venecians. E ab lo dit capita anarensen a Bonanat Dez-Coll visalmirall nostre y En Guillerm Morey y En Francesch de Finestres qui foren dats per consellers al dit capita nostre y eran ciutadans de Barcelona e los pus destres que Nos haviem en tota nostra senyoria en lo fet de la mar. E aximateix hi ana En Rodrigo Sanct-Marti cavaller visalmirall de Mallorques. E totes les xxi galeres anaren per ordinacio del dit capita nostre a Menorca. E foren totes justades al port de Maho. E los affers quis seguiren axi del passatge del dit capita e com se mesclaren ab lo hostol de Venecia, com de la batalla que hagueren ab lo hostol dels Genovesos, en les mars de Contestinoble, com encara de la torna que lo dit nostre hostol feu a les parts de Catalunya, apres mort del dit capita nostre, foren es seguexen en la manera ques segueix, segons relacio quen haguem daquells qui foren en los affers, qui eren homens de creença y de gran autoritat en lo fet de la mar. Es a saber, quel dit capita nostre ab les dites xxi galeres parti de Maho y feu la via de Caller, hon estech tres dies. E aço era en lo mes de setembre. E apres partent de Caller feu la via de Sicilia; e arribaren en la platia de Millas; faent la via de Messina encontrarense ab micer Pangrat capita de xx galeres del Comu de Venecia. E tots ensemps foren en Messina, hon estigueren un jorn; e partirense de Messina tots ensemps, faeren la via del cap de les Leuques e foren quaranta una galeres, car la una galera que menava En Bernat Dez-Coll visalmirall de Catalunya era anada a Cathania per affers del dit hostol. E partent les dites galeres del dit cap de les Leuques pres gran fortuna en tant que totes les dites galeres se desampararen, que una no sentench ab laltre, empero totas faeren la via de la Romania baixa e trobarense la major partida al port del Curro qui es de la senyoria del Comu de Venecia. E aqui los capitans faeren regoneixer los llurs hostols e faeren adobar y reparar algunes galeres quin havien gran mester per la fortuna que havien sostenguda. E trobaren totes les galeres que no sen perde nenguna, sino una dels Catalans que era de Valencia, de la qual era comit En Brunet nebot den Rull, la qual galera james nos troba.