Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/237

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

frare preycador les denuncia al germa del dit rey de Castella que ladonchs era en Burgos. Y haut acort entre ells, anaren al dit rey per dirli ço quel dit frare havia oyt de part de Deu. Y en secret diguerenli ho lo qual rey los otorga esser ver que en aquella mateixa nit hac semblant veu de part de Deu. Y axi com Deu ho havia manat e dit, lo dit rey fina sos dies y en la quarta generacio ques segui fina lo seu regne; car lo dit rey en Pere, mentre regna, no feu sino mal, car ell primerament teu la guerra injusta contra Nos. Y durant aquella, feu occiure la reyna sa muller quey era venguda de les parts de França, cosina del rey de França, filla del duch de Borbo, e contracta ab fembres a des unes a des altres, vivint ab aquelles en peccat. Apres feu donar mort, ço es, quels occis de ses mans ab una xaulina, dins son hostal mateix que ell no sen dubtava, al infant don Juan cosin germa seu, e fill del rey Namfos e frare nostre. Apres dona mort a la reyna Elionor madrastra sua, nostra tia, e mare del dit infant don Juan, la qual mort li feu en tal manera que la feu matar a moros, car nengun castella noy volgue tocar. Apres dona mort a dos germans seus fills del rey Namfos y de la dita rica dona. Apres dona mort an Joan Alfonso del Burquerch qui havia dret de successio en lo regne de Castella. E a la fi lo dit rey en Pere mori a mala mort y ab perdicio de tots sos regnes. Y fo verificada la sentencia de nostre senyor Deu, car en la quarta generacio fo perduda per successio a tots aquells qui la dita successio pertenyia per linatge real, e fon trasportada en lo rey Enrich qui era bort y no havia dret de successio en lo dit regne. Y huy sesguarda lo dit regne al infant don Henrich net nostre, fill del rey que huy es en Castella y de la infanta dona Elionor, filla nostra de bona recordacio, que fon muller del dit rey de Castella appellat Juan, fill del dit rey Henrich.
 E la dita guerra comença en aytal manera, ço es, que per voluntat y licencia nostra foren armades en la ciutat de Barcelona ix galeres per officials del rey de França, de les cuals fon capita mossen Francesch de Perellos, lo qual per temps esdevenidor faem vezcompte de Roda. Lo qual capita mena les dites galeres en nom y axi com a capita del dit rey de França en les parts de Normandia, contra lo rey de Anglaterra. Y passant per les mars de Sibilia, lo dit capita pres y roba