Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/252

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

fon feta entre lo dit senyor rey En Jacme y el dit rey de Castella fo empres y atorgat, y de fet se compli, ço es, que en corts generals de Castella fos approvada y confirmada la dita sentencia arbitral dada per lo rey de Portogal. Empero ladonchs no si determena res, ans si segui tot lo dit any de la treva sots lo atorgament qui fo fet, romanent la dita ciutat de Teraçona en poder del dit cardenal. Y feta la dita avinença fon dada paraula a tots aquells qui eren en sou, pus la guerra cessava per raho del dit tractament y de la treva qui dada si era. Y apres que la dita treva fon donada, que fon lo xiiii dia del mes de maig, any mccclvii, Nos anam a la ciutat de Çaragoça. Y estant aqui, ço es, en lo quinzen dia del mes de juny apres seguent, lo dit cardenal y compte de Trestamena y mossen Bernat de Cabrera y molts nobles barons y cavallers nostres vengueren a Nos per tractar dels affers de la questio dessus dita y res no si declara, car la part del dit rey de Castella nos volia bonament posaren tractament de pau verdadera; y partirensen de Nos. E per visitar lo dit regne de Arago, partim de Çaragoça y anam en diverses partides de aquell y especialment en los lochs de les fronteres. Y en aquest endemig foren fermades entre Nos y lo infant de Navarra algunes covinences sobre alguns tractaments qui foren entre Nos y lo rey de Navarra. Y estiguem tant en Arago, tro que som en loch de Therol, hon entram lo xxvi dia del mes de octubre del dit any mccclvii. Estant en lo dit loch de Therol, trametem nostres missatgers al dit cardenal qui era en la ciutat de Osca, ço es, mossen Bernat de Cabrera, misser Bernat Dolzinelles thesorer nostre y mossen Bernat de Tous, per tractar sobre los affers de la treva.

 Cap. 4 Apres partim del dit loch de Terol y dreçam nostre cami vers la ciutat de Valencia, en la qual entram lany mccclviii. Y apres alguns dies quey som, anam a la ciutat de Xativa y foren fets tractaments entre Nos y linfant don Ferrando frare nostre, qui era en Castella, que vengues a Nos y romangues en nostres regnes y en nostre servey, per defendre nostra terra y la sua, en cas que passas la terra dessus dita, la qual esperaven esser tolta per malicia del dit rey de Castella, qui en nenguna raho convinent per tractament del dit carde-