Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/255

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mudamnos en un altre loch appellat Escobar. E apres uns pochs de dies, partints del dit loch, anamnosen ab totes les nos tres gents al loch appellat Medina-Celi, efem combatre lo dit loch per dos dies y per ço lo dit loch era ben murat y be establit noy poguem res fer, ans per fretura de viandes nos ne haguem de levar, car si lo dit loch poguessem haver haut, nons calia tirar regne fins a Toledo; perque, tornamnosen a Çaragoça, hon som lo vintivuyten dia del dit mes de març.
 Y aquesta entrada fem per Castella, per ço com haviem entes quel rey de Castella sen era lunyat de les fronteres Darago y era en Sevilla per fer grans armades per passar a la illa de Mallorques. Y estants Nos en Çaragoça, acordam de fer nostre cami y verçosament vers Barcelona, per apparellar nostre navili y contrastar al dit rey de Castella y a son hostol; y leyxam les fronteres establides de nostres gents darmes, ço es, en certa part lo infant En Ferrando y en altra part lo compte de Trastamena, y en altra part D. Pedro de Exerica y en altra part lo compte de Denia y totes les altres gents de cavall ab ells, segons la nostra ordinacio.
 Y per la dita raho partim de la ciutat de Çaragoça y dreçam nostre cami vers la nostra ciutat de Barcelona, hon som lo vuyten dia del mes de abril mes prop seguent del dit any mccclix. E com som en la dita ciutat de Barcelona, a poch dies lo dit rey de Castella fo personalment en la platja de la dessus dita ciutat al xl naus entre grans y poques, ab xxx galeres y alguns lenys armats. E aço fo en la vigilia de Cinquagesma. Axi que, lo dit rey feu sorgir tot son hostol en la dita platja de la dita ciutat. En la cual platja havia deu galeres nostres be armades y algunes naus, entre les quals ni havia una fort gran encuyrada; els homens nostres destres en la mar meteren la dita nau dins les tasques, prop lo monestir dels frares menors y ordenaren les dites galeres del canto antigament appellat den Ciges, lo qual es en la ribera de la mar, en la fi del carrer appellat Rogomir, fins al dit monestir dels frares menors. E foren ordenats quatre gins ho brigoles de dues caixes, quis giren lla hon hom se vol. Semblantment foren ordenats tots los lahuts maritims, y ab llurs mantellets, per contrastar al dit hostol de Castella; y encara tota la ciutat, ab tots los officis, cascuns ab llurs penons y llurs armes. Y encara tots los lochs qui