Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/256

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

son a dues ho tres leguas de la ciutat vengueren ab llurs armes axi com aquells qui eren tenguts per lo usatge Princeps namque. No res menys, les gents que eren en la ribera per llur deffensio totes les barques de la ribera giraren les querenes vers la mar y les ubertures vers terra, per defendres dels passadors quiy venien.
 Y estant axi la dita ciutat apparellada, en lo dilluns apres seguent, que fo lendema de Cinquagesma x dia de juny, lo dit rey de Castella mana dar batalla contra lo nostre hostol ab les dites galeres y naus quey faeren acostar. Y de hora de tercia fins a hora baixa continuaren la dita batalla, contra lo nostres hostol, ab les dites galeres y naus quey faeren acostar. E la nostra gent se defenia valentment, axi que alguns dels nostres com dels llurs foren naffrats, per la gran multitut dels viratons que volaven per tot. Y encara los trabuchs qui tiraven, qui ça, qui lla, axi com los era vejares; en tant quel dit hostol de Castella estava espaordit, per lo defeniment dels dits trabuchs y dels dits mantellets. E com veeren que als no podien fer, tiras tot lo dit hostol de Castella fora les tasques. E alli reposaren tota la nit.
 Lo dimarts apres seguent aquells qui havien regiment del hostol de les dites galeres nostres tota la nit passada estrengueren les dites galeres y allojarenles en molt menys espay que no eren dabans, ço es, del canto qui antigament era appellat del Ancorer, fins al canto qui es pres lo monestir dessus dit dels frares menors, Envers hora de tercia tot lo hostol del rey de Castella se acosta vers lo nostre hostol de les dites nostres galeres y faerenhi atançar totes les naus y les naus majors, ço es, en les popes de aquelles havien fetes algunes brigoles poquetes qui tiraven pedres, de que no sajudaven de res, ans totes les nostres gents qui eren en lo dit nostre hostol y en la ribera cridaven avolotant ab grans ahucs y a manera de un escarn ho desdeny a cascun git de aquelles pedres, les quals a res dan ni dampnatge no fenien Y encara faeren acostar a poch a poch com mils pogueren a la dita nau nostra, la major y mes grossa nau de aquelles del dit rey de Castella, ab un gran trabuch que hagueren fet, lo cual estava en la popa per tirar contra la nostra nau, y la nostra nau despera una bombarda y feri en los castells de dita nau de Castella y degasta los castells hey