Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/268

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


daço li poguera mal pendre, car alguna escusa metre no si poguera, acorda de fugir y ab certs homens a cavall isque del dit loch Dalmudever y tench lo cami de Navarra. E com los dits algutzirs foren a la sua posada per exequir lo dit nostre manament quel faessen venir davant Nos per grat ho per força, trobaren que ja fon fuyt y tornarennosho dir. E Nos manam quels dits algutzirs ab companyies de cavall los seguissen tro quel menasen pres. E jatsia que ells se cuytassen espatxadament, noi pogueren aconseguir, com ja fossen en los termens de Navarra.
 Y fet aço lo dit rey de Navarra parti de Nos lo xxiii dia del dit mes de març, y Nos aquell dia mateix anamnosen al loch de Cessa, hon era la reyna nostra muller.
 Y es cert quel dit rey de Navarra com fo en sa terra feu pendre lo dit mossen Bernat de Cabrera, e aquell tench pres, a prechs y requesta nostra, tro a cert temps quel nos tremes al gobernador de Arago, quel tench pres tro al mes de juliol del dit any m.ccc.lxiiii, que li faem dar mort, segons que avant en lo present capitol es declarat.
 Y estants Nos en lo dit loch de Cessa, vench a Nos ardit de Valencia que era assetiada per lo rey de Castella y que estava perillosa per fretura de viandes, lo qual ardit porta a Nos de part de la ciutat de Valencia un frare preycador elet de Marrochs, qui axi com entra per lo dit loch de Cessa, cridava en altes veus: via fos! via fos! via fos! E ab aquell crit mateix cridant, entra en nostre hostal, y metia tants grans crits, que noi podia hom fer callar, empero supplicans humilment per part de la dita ciutat y dels habitadors de aquella y encara de tot lo regne de Valencia, per tal com la dita ciutat y cap de aquell, que fos nostra merce de anar lla personalment per delliurarla dels enemichs qui la tenien assetiada y oppremuda de viandes. Y Nos oyts los dits y entesa la dita feta a Nos per lo dit frare preycador, tots los ulls nostres axi mentals com corporals pervengueren en plor. E per aquesta raho moguts, axi com a rey qui ama carament los seus sotsmesos y cobejants lo delliurament de aquella, axi com per gracia de Deu se segui, partim del dit loch de Cessa lo xxvi dia del dit mes de març del dit any m.ccc.lxiiii, y tinguem nostre cami vers Çaragoça; y partints de Çaragoça anam a Muntalba y apres a