Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/270

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


partir sens batalla, femnos acostar tota nostra gent y diguemlos aquestes paraules. — Bona gent, null temps haguem plaer de dir mal de nengu ni desonrar, mas ara veig quel rey de Castella e yo som davant lo juhi de Deu: yo dich que ell avolment y falsa y com a gran traydor ma feta hem fa guerra en ço del meu, y requir nostre senyor Deu que vuy en aquest dia me faça justicia dell, la qual he ferma confiança en ell que lam fara. Ara dich a vosaltres qui sou ajustats aci ab mi, a vosaltres, castellans; sabets que yous he acullits en mon regne, he fet part daço del meu, no tant per ventura com vosaltres merexets e yo volguera, mas segons que he pogut; y sabets be vosaltres, quel rey de Castella que alli es, no hi ha nengu de vosaltres a qui ell no haja mort ho pare, ho fill, ho germa, ho parent, ho ontades mullers, filles, ho germanes, y tolts tots vostres bens y de aquells y a tots en general dats per traydors; perque us dich, que vosaltres vullats haver huy en memoria les males obres que dit rey de Castella vos ha fetes; y de les bones obres que yous he fetes, pero vullvos dir aço y pregarvos, que si algú de vosaltres ni ha que haja cor de anarsen della, que ara, abans que comencem la batalla, sen vaja, car Nos li donam licencia que sen vaja y no li sera tocat a cavall ni armes. E val mes que ara sen vaja, que si faea traycio com fossem mesclats. — E tots a una veu cridaren: — ¡Com, senyor, anar! no placia a Deu que nosaltres vos leixem, ans volem huy tots morir ab vos; e susara nos donam tots per vostres vasalls y confessam davant Deu esser traydors, bares y heretges si fem lo contrari: — Ara dich a vosaltres que sots mos vassalls y naturals, queus vaja lo cor a vostres predecessors, quantes obres valeroses han fetes ab los meus; y vajaus lo cor de qui sots fills, car a mi bem va lo cor que som fili de un rey dels bons del mon y fiu en la bonesa de Deu que yo ho mostrare huy en aquest dia. E vullvos fer uns prechs; que yo sia lo primer qui ferra en la batalla, y quels peus primers dels vostres cavalls, sien ab los peus derrers del meu cavall, car yon he prou. — Y lavors lo compte de Trastamena y de Denia digueren: — Senyor, Nos entenem a fer aqueixa honor vuy, ans farem nostre poder qui sia vençuda, si plau a Deu, la batalla com vos hi entrarets. — E dites aquestes paraules tota la nostra gent se alegra y sescalfa en lo nostre servey e de la nostra real corona.