Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/272

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gues aquestes paraules al dit rey, ço es: que com Nos haguessem entes que ell havia dit, que sino que Nos erem venguts a Valencia axi com almugaver, ell se fora combatut ab Nos que ell sabia be la nostra venguda y noi calia escusar per allo, pero que, per tal que hagues menor escusa; quel certificavem que lo disapte primer vinent, Nos, sens tota falla, seriem davant Murvedre y que lavors no hauria escusa que fossem venguts com almugaver. Per la qual cosa lo divendres partim de la dita ciutat de Valencia y anam a la alqueria den Esplugues, hon ab totes nostres gents jaguem aquella nit. E lendema apres seguent partim de la dita alqueria ab totes les nostres hosts y anam dalla la barraca del frare del Puig que es en lo cami general, dret lo loch de nostra dona del Puig; y estiguem tot aquell dia y tornamnosen dormir al Puig. E lendema apres seguent que fon diumenge, tornam en dret de Puçol, esperant si lo dit rey de Castella voldria exir a la batalla; y tremetemli dos persones que li diguessen com Nos lo esperavem alli, la qual cosa ell no volch fer. E Nos veents que no volia exir, tornamnosen a Valencia.
 Apres en lo xvii dia del dit mes de maig partim ab totes nostres gents y anam al loch de Cullera, per tal com haviem entes que lestol nostre de que era almirall lo vezcompte de Cardona, per dubte que hac del rey de Castella qui era en gran nombre, se mes tot en lo riu de Cullera; y aqui estiguem alguns dies per defendre lo dit hostol nostre. Y estants Nos axi, lostol del rey de Castella estava a la boca del dit riu, esforçantse de damnificar lo dit nostre hostol, si poder ne hagues, mes foli contrastat y ben defes per les nostres gents quiy eren. Y estant aixi, mochse gran fortuna en la mar, en tant, quel hostol del dit rey de Castella se cuida perdre. E passada la fortuna, lo dit rey de Castella tornassen a Murvedre y feu reverencia a la esglesia de madona sancta Maria ab un dogal al coll y en camisa y en bragues, faentli gracies com era estort del perill de la fortuna dessus dita.
 E nos tornam a Valencia a xv dies del mes de juny apres seguent. Y esdevenchse que per pagar a la gent de nostre hostol, haguem gran fretura de monedes, y los soldats nostres sens diners no podien retre llur deute als affers de la guerra. Perque, ab licencia del bisbe, plevimnos de totes les vexelles de les