Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/276

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Muntesa y molts altres barons y nobles de Arago y de Catalulunya y del regne de Valencia.
 Y el rey de Castella sentint nostra anada vers la part de Oriola, cuytas pera contrastar lo nostre bon proposit que haviem per socorrer a la dita vila, axi com per la gracia de Deu se segui, y messe en lo loch de Lix qui es a tres legues de la dita vila de Oriola. Y partim del dit loch Dalgezira lo primer dia de deembre apres seguent y anam a Gandia, y lendema partim y anam al loch de Vilalonga. E laltre dia apres seguent partim de aqui y anam a Luxen don partim lo sinquen dia del dit mes de deembre, tota via ab totes nostres gents de armes y anam al loch del Coy. E de aqui partim lo vuyten dia del dit mes y anam a un loch appellat Saix, pres lo lloch de Castella; y lendema partim del dit loch de Saix passada solament la una part de la nit, car tot haguem ops, per los dies que eren pochs, y la jornada qui era de nou legues, car en veritat gran perill fora estat si axi nons hi fossem cuytats. E passants per lo loch de Saix alleujamnos en la horta de Favanella, y del dit loch de Favanella ha ix legues. Y fomhi a hora tarda, car era ja hora del seny del ladre com fom descavalcats, plantguentnos de aquella tan gran jornada que feta haviem, car en tota aquella jornada no descavalcam, ans menjam sobre les selles Nos y tota la nostra gent. E lo compte de Trastamena, com haguem descavalcat, ens fom gitats sobre un lit per reposar, dixnos aytals paraules lo dit compte:

 «Senyor con tales jornadas quebrantan los grandes Reyes los chicos ho los otros reyes lures enemigos: y en esta jornada senyor havets quebrantado al rey don Pedro de Castilla lojo dretcho: y vos sots mostrado rey y senyor por mantener y defender vuestro regno: e asin senyor agora es tiempo de folgar y darvos plazer pues havez alcançada la honrra que á vos se pertenesce!»

 En aquest cami de la dita jornada, per ço com la terra que calcigam era herma y deserta y plena de gran multitut de caça; ço es, de perdius, conills y lebres, esdevenchse per la gran gent que era ab Nos, nos leva caça de perdius, ni de conills y lebres, que no fos presa, axi per los grans crits y