Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/280

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


toda Hespanya: e porque sepays yo en que vos tiengo es asin que con este pan que tiengo en mi mano pienso que fartaria quantos leyales haya en Castilla.»

 E dites aquestes paraules, tornasen lo dit rey de Castella en lo dit loch de Lix ab totes ses companyies de cavall e de peu que feu aleujar dintre lo dit loch de Lix y essent aqui alguns cavallers diguerenli:
 «Que nunqua Castella habia tomada tan gran deshonor como aquell dia» — per ço com sen eren tornats. — «¿Donchs,» — dix lo dit rey, — «que consellades?» — E ells digueren: — «Senyor consellamos vos que en todas guisas del mundo que cras de mañana vos anes a combatre con el Daragon.» — E lo dit rey respos: — «Ha que buen consejo!» — E pres un troç de pa en la ma, car sopava lavors e dix: — «con este pedaço de pan artaria todos quantos leales ha en Castilla.» — E partents de aqui ana a la horta de Oriola, hon fom lo xi dia del prop dit mes. E la gent de Oriola veentnos hagueren gran consolacio e gran goig e ab lagremes alegravense per la nostra venguda. E stiguem ab ells sis dias e fomim lo dit loch de viandes e daltres coses necessaries que haviem fetes tenir ab alguns vexells al cap de Cerver; e posat lo dit loch en estament partimne lo xvii dia del dit mes dedeembre, e ab totes les nostres gents darmes anam a el dit canto; e lendema partimne e anam a les Salines. E altre dia apres seguent fem la via Dontinyen e les gents del dit rey de Castella anavennos en lentorn, pero nos gosaven acostar a nosaltres, y en lo seguent dia del prop dit mes que fon xxi fom tornat a Xativa.
 E apres partim de Xativa e anamnosen a Algesira; e lendema fon vigilia de Nadal y en aquest cami de la anada de Oriola, per lo dit rey de Castella nos fon trames de ses companyies tres milia de la geneta, qui, despuix que Nos entram en lo pinar appellat Billena, nos partiren de vista de nostra host tro fom al entrant de nostres regnes. E be que Nos li haguessem calcigada partida de la sua terra, anant en lo dit cami e tornant, no hague ardiment de encontrarse ab Nos. E Nos axi mateix anavem tota vegada reglats e ordenats ab nostres batalles compartides e aperellats de ferir si dit rey ardiment algu hagues de ferir contra Nos.