de Quart, porien posar setge al castell de Caller. E axi fou fet, ques posaren davant lo dit castell en un puig qui ha nom Bonayre, lo qual muraren e enfortiren.
Cap. 22 Estant lo senyor infant en lo setge de Vila de Esglesies se mes tan gran malaltia en la sua host, que totes les gents foren malaltes ey moriren molts nobles, cavallers e ciutadans honrrats e homens de peu, a tan gran nombre, que a penes trobaven quils volgués soterrar, nis trobava qui fes guaytes, ni hagues cura, sino de pensar sino si mateix com porien viure. E aço dura aytant com lo dit setge se tench; e lo dit senyor infant enmalalti tan fort, que null temps, aytant com en Sardenya stech, no fo sens febra. Semblantment hi fo malalta la senyora infanta, ey moriren totes les donçelles qui ab ella eren anades, que no romas viva mes una, ans hac haver a son servey fembres sardes e daltre nascio; axi que, segons ques pot arbitrar, la meytat de les gents moriren en lo dit setge, e dels altres romangueren fort pochs que no fossen malalts e a la mort venguts moltes vegades per malaltia. E aço sesdevench per lo ivern qui fo molt pluios, e les fangues eren grans en la host, e molt fret e gran pudor e infectio. E dins aquest temps vench frare Marti Pérez Doros Castella de Amposta, quel rey tremes al infant, ab companya de cavall e de peu, lo qual fo mort a una bastida que havia feta, per un cayrel, de que fo gran tala, car era bon hom. E dins aquest temps foren vint galeres de Pisans a Canyelles qui cremaren totes les viandes qui hic eren del dit senyor.
Cap. 23 En la entrada del mes de janer foren tractats parlaments entre lo senyor infant els capitans de Vila de Esglesies per raho de grans morts e malalties dins la vila e tan gran fam, quels cavalls quey moriren e asens, cans e gats, rates e erbes de totes maneres menjaven. E gitaren de la dita vila les dones, homens vells e infants pochs, per tal que mes se poguessen tenir. E totavia les hi feu tornar lo senyor infant. E finalment fo axi avengut entre lo senyor infant e los dits capitans, que si ells dins hun mes, qui seria complit a xiii dies del mes de febrer après seguent, no havien hauda tal ajuda perque poguessen levar per força lo dit senyor del dit setge,
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/33
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.