Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/65

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la qual cort fou lo archabisbe de Çaragoça, e lo bisbe de Osca la abbat de Muntarago e procurador del bisbe de Terraçona; dels richs homens, En Lop de Luna, En Joan Exemenez de Urrea, En Blasco Dalago, Nalfonso de Luria, Neximen Cornell, Joan Xemenez de Urrea frare den Blasco Dalago, En Gonçalvo Diez Darenos; la ciutat de Çaragoça, de Huesca, de Terraçona, e de Jaca, e de Barbastre; la vila de Calatayu, de Therol e de Daroca; e daltres viles del dit regne.

 Cap. 15. E Nos despuix, a cap de alguns dies, partim de la dita ciutat de Çaragoça, e vengueremnosen Leyda; e com entram en la dita ciutat de Leyda, som aqui reebuts ab gran alegria e gran festa e gran honor quins hi fou feta per tots aquells qui eren en la dita ciutat. E vannos exir a reebre de fora la ciutat ab armes, e homens de cavall tots guarnits, e ab gran gent de peu ab armes, be honradament. E entramnosen en la dita ciutat e descavalcam a la Seu, e aqui faem reverencia a nostre senyor Deu e creador nostre Jesu Christ e a nostra dona sancta Maria. E feta reverencia pujamnosen a nostre castell, hon era nostra posada. E stants Nos en la dita ciutat fo assignat cert dia per Nos a tots los prelats e richs homens, cavallers, ciutats e viles de Catalunya que comparaguessen davant Nos en lo dit castell, per fernos sagrament de feeltat, per hoir algunes paraules per Nos ordenades de dir a nostre cor. E com los dits prelats, richs homens, cavallers e syndichs de ciutats e viles de Catalunya foren aqui ajustats, som per ells en plenera cort jurats per comte de Barcelona. E Nos confirmam lurs privilegis, constitucions e usatges, segons que es acostumat de fer per lo rey de Arago e comte de Barcelona. E aço fo en lo mes de juny seguent.

 Cap. 16 Apres partim daqui e anam a la ciutat de Valencia, e de continent que som en la dita ciutat tenguem corts als Valencians e aqui nos juraren per llur rey. E en aquella cort noy ven don Pedro de Exerica, perque, Nos lo citam, e ell noy volch comparer, dubtantse que no fossem agreviats contra ell per lo fet de la reyna nostra madastre, la qual, segons que dessus es dit, trasch ab sos fills lo dit don Pedro del realme de Arago e la mes dins Castella. En contumacia sua