Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/71

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Cap. 19 Quantes del infant don Joan, qui devia haver, segons que dit es, per leixa del testament de nostre pare, Borriana Castello e Liria per cumplir la promisio que haviem feta als procuradors de la dita reyna e del infant En Joan que fariem nostre poder e quels metriem en possessio del dits lochs, anam a Borriana per liurar los dits lochs. E axi Nos cuydavem entrar en lo dit loch com soliem, los primers cavalcadors nostres dixerennos, que les portes eren tancades e que no responien a res que hom los dixes, sino que si algu si acostava a la porta de la torre, que li gitarien pedres tro que sen era lunyat. E Nos, oides aquestes paraules e altres coses dels, que no jaquien acostar algu, acostamnos a la porta, e cridam altament tres vegades als qui eren en la torre del portal; e noy respos algu tro a la tercera vegada, que dixeren: — Qui sou vos? — E Nos responemlos: — Nos som vostre rey e vostre senyor, e lo rey En Pere de Arago; e fetsvos als merlets e veurets si som Nos. — E oydes aquelles paraules faerense als merlets, e coneguerennos e Nos dixemlos: — Prohomens, no sabets vosaltres que aquest loch es nostre, e Nos som vostre senyor? ¿per que nons obrits, pus veets que Nos volem entrar aqui, e volem parlar ab vosaltres algunes coses necessaries? — E ells responguerennos: — Vos, senyor, siats ben vengut; e nous maravellats com nous havem ubert e com no haveu trobat lo portal ubert, car si sabem que vos, senyor, venguessets axi com soliets, no haguerem fet ço que havem fet, mas com sabem que venits ab cor de donarnos a Castellans, qui seran per temps e son vuy vostres deservidors, nons volem retre ne donar sino a vos, de qui som, e no volem star traydors; e axi mateix, que volem salvar nostra fe e defendre nostres privilegis, que nons podets separar de la vostra corona; perque, senyor, si a vos plau de entrar benignament, nos vos obrirem la porta, que entrets tot sol. — E Nos los responguem: quens obrissen que ab ells voliem de tot en tot parlar; e aço dit ells nos obriren la portella de la porta del portal major e nos descavalcam e volguem entrar e ells nos digueren: senyor vos entrats tot sol e nos los diguem; que almenys nos jaquissen entrar ab dos o ab tres; e ells nos ho atorgaren. E entram ladonchs Nos en la vila; e entra ab Nos mossenyer Loys de Gurrea, porter nostre major, e Nicolau de Tayça cambrer nostre. E Nos anant a la esglesia trobam