Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/74

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

rien enfortir lo dit loch e lo port. E apres tornantnosen en Valencia, som en lo loch de Oliva, hon nos convida En Francesch Carroç. E aqui vench a Nos mossen Pere de Codolet per missatgeria del dit rey de Mallorques, pregantnos de part sua, que li volguessem alargar lo temps de la citacio del homenatge que fernos devia; e era ab Nos lo dit infant En Pere. E feuli resposta semblant de aquella que haviem feta al dit mossenyer Aznar de Mosset, ço es, que per res allongament algu no li fariem, com la retardacio del seu homenatge fos perjuhi a la nostra corona. Perque, tornasen lo dit mossenyer Pere Ramon de Codolet, e Nos entramnosen en Valencia.

 Cap. 22 Estant Nos en Valencia, veent quel passatge del dit rey de Marrochs entenia a fer en Hespanya e era a Nos molt perillos, haut sobre aço nostre consell, tremettem al rey de Castella nostres missatgers, ço es, mossenyer Gonçalvo Garcia lo jove, e lo dega de Valencia, appellat Diego Lopez de Fonteio, qui despuis fon bisbe de Burgos, qui era de la casa de la reyna e hi feu anar en favor nostre. Los quals missatgers tractaren e feren ab lo dit rey de Castella, que ell valgues a Nos e Nos a ell, e fossem una cosa, contra los dits moros. E entre les altres coses prometerenli de nostra part de ferli ajuda de deu galeres que stiguessen en les mars del stret ab lo estol del dit rey de Castella, per contrastar lo passatge del dit rey de Marrochs.

 Cap. 23 E apres alguns dies, stants Nos en la ciutat de Valencia, e pensants quel dit rey de Mallorques havia poch temps dels citaments que fet li havien per lo dit homenatge e quens lexaria encorrer lo dit temps, concordam de anar a Barcelona per lo dit fet. E lo dit rey de Mallorques, qui era en la vila de Perpinya, veent que ell son fet de fer lo dit homenatge pus avant perlongar no podia, feunos pregar que li fressem anar a Perpinya lo dit infant En Pere, e Nos atorgar nou voliem, pensantnos que seria minua nostra; e encara el dit infant dix: — Vos, senyor, no stigats vos per mi, que ab que sia fet a vos ço qui es honor de la vostra corona real, yo nom cur de als. — E ladoncs lo dit infant en Pere ana a Perpinya, e lo dit rey se acorda ab ell e promesli que vendria a Nos per lo homenatge;