los xviii, e los iiii romangueren ab Nos per acompanyarnos, ço es, lo cardenal de Comenge qui era bisbe e cardenal, e lo cardenal Napolio qui era diaca Cardenal, e era lo prior, quiera del linatge dels Orcins, ques donava deute ab Nos; e los altres dos cardenals romangueren ab lo rey de Mallorques per acompanyarlo. E continuam axi nostre cami tro a la ciutat de Avinyo, e los prohomens de la dita ciutat traguerennos dos palis, lahu pera Nos e laltra per al dit rey de Mallorques. E Nos ab lo dit pali entram primers, e apres vench lo dit rey de Mallorques ab son pali; e apres venien los dos cardenals quil acompanyaven. E axi anants, anam fer reverencia al sanct pare, lo qual trobam en lo consistori ab cadira e vestiments pontificals; e axi entrants per lo dit consistori, femli reverencia, ço es, que li besam los peus, e ell a Nos en la boca. E forennos apparellades sengles cadires pus baixes que la sua, mas eren pus altes quels sitis dels cardenals. E la nostra cadira estava a la part dreta e la del rey de Mallorques a la part esquerra. E alli Nos demanam al dit pare sanct de son stament, e aximateix que li erem venguts a fer reverencia, e que erem apparellats de ferli homenatge; e ell rebens totes les dites coses ab gran plaer e aixi mateix demanans del nostre stament e que havia haut gran plaer de la venguda, e quens assignava a lendema a rebre de Nos lo dit homenatge, E de continent prenguem comiat dell, e anam a la nostra posada que era el orde dels Agostins. E lendema que Nos erem apparellats de fer lo dit homenatge, partim de la nostra posada ensemps ab lo dit rey de Mallorques, e ab grans gents nostres e sues quens seguien. E anants axi ensemps la ciutat de Avinyo, Nos e lo dit rey de Mallorques en un egual, menants dos cavallers devant Nos en destre, la hu nostre e laltre del dit rey de Mallorques, un cavaller de casa sua appellat Gasto de Levis frare del Menescall de Miralpeix veent quel nostre cavall se dona major aventatge que aquell del dit rey son senyor, dona bastonades al nostre cavall, e a aquell qui nos destrava; e Nos vehents aquella minua ques faea a Nos e en nostra presencia, majorment quel dit rey de Mallorques no faea semblant ne mostrava que li desplagues ço que fet sera, moguts de gran yra, metem la ma a la nostra spasa per darne e ferir lo dit rey de Mallorques; e Nostre Senyor Deu qui ordena totes les coses e
