Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/91

dit rey, que al xxv dia de març sia a Barcelona a les dites corts, car tengut nos hic es de venir, axi com qualsevulla baro de la terra. Axi que, Nos som request lo xxv dia de abril, e ell sera appellat al dit xxv dia de març Axi que, ell haura esser abans a Nos, que Nos ab ell, e seguir sen ha a aço, o ell hi sera o no. E si y es, fara ço ques tengut, e en aquell cas, Nos aximateix li complirem tot ço en que li siam tenguts e haurem consell de nostres sotsmesos que tendrem per mellor quey façam; e si noy ve, haurans trencada la convinença, car axi com Nos li som tenguts valer, ell nos es tengut de tres coses. La i, de esser nostre feudater per tot quant ell ha en lo mon, esceptat per sola la vila de Muntpeller. E aço jau ha complit quant nos feu lo homenatge per los dits feus. La ii, quens es tengut valer axi com Nos a ell. La iii, quens es tengut de venir personalment a corts, com les convoquem en Catalunya. E en lo dit cas no li serem tenguts de valer ni mezclarnos en guerra per ell ab lo rey de França. Car porem dir que ell nos ha trencada la convinença ans del dia quens ha assignat de esser ab ell. E ab aytant Nos romandrem quiti de la dita requesta quens ha feta. — E Nos, dit aquest pensament, tots los de nostre consell lo tengueren per bo. Perque, de continent fem convocar les dites corts a Barcelona, hon nos som lo dit dia; e citam lo dit rey que fos ab Nos a les dites corts als dits loch e dia. E feta la dita citacio Nos som en Barcelona, e tenguem nostres corts. E lo dit rey noy comparegue, ney tremes procurador, ne altra persona qui per ell digues res; e encara lesperam de gracia tres dies, dins los quals si ell fos vengut loy haguerem recollit. E com dit es noy fo dins lo terme de la ditacitacio, ne dins los dits tres dias que li donam de gracia, ne hom per ell; perque, Nos haguem de accort que Nos no fossem a ell, el dit vinten dia de abril quens havia assignat a Perpinya; car noy eren tenguts per les rahons damunt dites. E ab aytant Nos romanguem quitis de la dita citacio quen havia feta.

 Cap. 8 E Nos per la dita rahó vents quel dit rey se lunyava daço que fer devia, e que era denegacio de feeltat e de convinences, citamlo que a dia cert tos en la ciutat de Barcelona personalment devant Nos, apparellat de respondre al crim